Vés al contingut

Bisbat d'Humaitá

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Humaitá
Dioecesis Humaitanensis
Imatge

Localització
Map
 7° 30′ 23″ S, 63° 01′ 14″ O / 7.5064°S,63.020475°O / -7.5064; -63.020475
Brasil Brasil
Amazones
Parròquies8
Població humana
Població121.800 (2019) Modifica el valor a Wikidata (0,9 hab./km²)
Llengua utilitzadaportuguès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície135.000
Limita amb
Creació26 de juny de 1961
CatedralImmaculada Concepció
Organització política
• BisbeAntônio Fontinele de Melo

Lloc webdiocesedehumaita.org.br


El bisbat de Humaitá (portuguès: Diocese de Humaitá; llatí: Dioecesis Humaitanensis) és una seu de l'Església catòlica al Brasil, que pertany a la regió eclesiàstica Noroest, sufragània de l'arquebisbat de Porto Velho. Al 2020 tenia 85.000 batejats d'un total de 121.800 habitants. Està dirigida pel bisbe Antônio Fontinele de Melo.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn 3 municipis de l'estat brasiler de Amazones: Humaitá, Apuí i Manicoré.

La seu episcopal era la ciutat de Humaitá, on es troba la catedral de la Immaculada Concepció

El territori s'estén sobre 135.000 km² i està dividit en 8 parròquies.

Història

[modifica]

La prelatura territorial d'Humanitá va ser erigida el 26 de juny de 1961 en virtut de la butlla Fertile Evangelii del papa Joan XXIII, prenent el territori de l'arquebisbat de Manaus i de la prelatura territorial de Porto Velho (avui arxidiòcesi. Originàriament era sufragània de la mateixa arxidiòcesi de Manaus.

El 16 d'octubre de 1979 la prelatura territorial va ser elevada a diòcesi per la butlla Cum praelaturae del papa Joan Pau II.

El 4 d'octubre de 1982 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Porto Velho.

El 12 de febrer de 1996, en virtut del decret Quo aptius de la Congregació per als bisbes, cedí el municipi de Manicoré a la prelatura territorial de Borba, prenent a canvi el d'Apuí.[1] No obstant, el 20 de gener de 2003 Manicoré tornà a formar paret de la diòcesi d'Humaitá.[2]

Cronologia episcopal

[modifica]
  • José Domitrovitsch, S.D.B. † (5 d'agost de 1961 - 27 de febrer de 1962 mort)
  • Miguel d'Aversa, S.D.B. † (21 de maig de 1962 - 6 de març de 1991 jubilat)
  • José Jovêncio Balestieri, S.D.B. (6 de març de 1991 - 29 de juliol de 1998 nomenat bisbe coadjutor de Rio do Sul)
  • Franz Josef Meinrad Merkel, C.S.Sp. (26 de juliol de 2000 - 12 d'agost de 2020 jubilat)
  • Antônio Fontinele de Melo, des del 12 d'agost de 2020

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2019, la diòcesi tenia 85.000 batejats sobre una població de 121.800 persones, equivalent al 69,8% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1966 12.500 43.000 29,1 6 6 2.083 6 12 2
1970 45.000 45.500 98,9 6 6 7.500 7 12 2
1976 51.340 53.600 95,8 5 1 4 10.268 5 17 4
1980 39.200 43.100 91,0 11 1 10 3.563 12 16 4
1990 77.200 91.500 84,4 7 7 11.028 8 19 7
1999 38.000 50.600 75,1 8 1 7 4.750 7 12 7
2000 38.500 51.200 75,2 7 1 6 5.500 6 15 5
2001 40.000 50.000 80,0 6 6 6.666 7 15 5
2002 40.000 50.000 80,0 6 6 6.666 7 19 5
2003 40.000 50.000 80,0 7 7 5.714 8 19 5
2004 65.000 95.000 68,4 10 1 9 6.500 12 26 7
2006 70.000 100.000 70,0 14 3 11 5.000 13 20 7
2013 75.800 109.000 69,5 11 5 6 6.890 7 9 23 8
2016 85.700 121.000 70,8 17 5 12 5.041 6 13 26 8
2019 85.000 121.800 69,8 21 8 13 4.047 10 14 24 8

Notes

[modifica]
  1. (llatí)Decret Quo aptius, AAS 88 (1996), p.521.
  2. (llatí) Decreto Quo aptius, AAS 95 (2003), pp. 365-366.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]