Arquebisbat de São Paulo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Arquebisbat de São Paulo
Archidioecesis Sancti Pauli in Brasilia
Arquidiocese de São Paulo
La catedral de São Paulo
Localització
País Brasil Brasil
Territori Bandeira do estado de São Paulo.svg São Paulo
Província eclesiàstica Sul 1
Diòcesis sufragànies Campo Limpo, Caraguatatuba, Guarulhos, Mogi das Cruzes, Nostra Senyora del Líban de Sant Pau dels Maronites, Nostra Senyora del Paradís de Sant Pau dels Melquites, Osasco, Santo Amaro, Santo André, Santos, São Miguel Paulista
Coordenades 23° 32′ 52″ S, 46° 38′ 09″ O / 23.54778°S,46.63583°O / -23.54778; -46.63583Coord.: 23° 32′ 52″ S, 46° 38′ 09″ O / 23.54778°S,46.63583°O / -23.54778; -46.63583
Geografia
Àrea 1,645 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
7.511.000
5.484.000 (73,0%)
Parròquies 296
Altres dades
Ritus romà
Establiment 6 dicembre 1745
Catedral Assumpció de Maria Verge i Sant Pau
Sant patró Santa Anna
Sant Pau
Sacerdots diocesans 858
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe metropolità cardenal Odilo Pedro Scherer
Bisbe Auxiliar Júlio Endi Akamine, S.A.C.,
Sérgio de Deus Borges,
José Roberto Fortes Palau,
Carlos Lema Garcia,
Eduardo Vieira dos Santos,
Devair Araújo da Fonseca
Vicari General Luciano Guerri
Bisbe emèrit cardenal Paulo Evaristo Arns, O.F.M.,
cardenal Cláudio Hummes, O.F.M.
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'arquebisbat de São Paulo (portuguès: Arquidiocese de São Paulo; llatí: Archidioecesis Sancti Pauli in Brasilia) és una seu metropolitana de l'Església catòlica al Brasil que pertany a la Regió eclesiàstica Sul 1. El 2010 tenia 5.484.000 batejats sobre 7.511.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Odilo Pedro Scherer.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn una part del municipi de São Paulo.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de São Paulo, on es troba la catedral de l'Assumpció de Maria i de Sant Pau.

El territori s'estén sobre 1.645 km², i està dividit en 296 parròquies, reagrupades en 6 zones pastorals: Sé, Belém, Ipiranga, Santana, Lapa i Brasilândia.

La província eclesiàstica[modifica]

La seva província eclesiàstica comprèn la pròpia arxidiòcesi metropolitana, i les següents diòcesis sufragànies, la majoria de ritu llatí, però també algunes de ritu oriental, principalment de ritu bizantí:

Història[modifica]

La història de l'Església catòlica a São Paulo es fusiona de forma natural amb la història de la seva pròpia ciutat. En 1553, per iniciativa de Tomé de Sousa, governador general del Brasil, i amb l'ajut del Pare Leonardo Nunes, va ser fundada una vila a la que es va donar el nom de Santo André da Borda do Campo, habitada des de 1550 per una població petita i constantment amenaçada pels atacs de la població indígena de la regió. En 1554, alguns sacerdots jesuïtes, encapçalats pel portuguès Manuel da Nóbrega, va escalar la Serra do Mar fins a l'altiplà on es va construir una escola entre els rius Anhangabaú i Tamanduateí, que marca la fundació de São Paulo.

En poc temps, es va començar a formar un poble al voltant del Col·legi dels Jesuïtes i, en 1560, el nou governador general del Brasil, Mem de Sá, va ordenar la sortida del poble de Santo André da Borda do Campo i tots els seus habitants s'instal·lessin en els camps de Piratininga.

Durant gairebé 200 anys, São Paulo estava sota el domini de diverses circumscripcions eclesiàstiques: fins al 1551 tot el Brasil depenia jeràrquicament de la diòcesi de Funchal (Madeira), quan el 25 de febrer d'aquell any es va erigir la diòcesi de Sao Salvador da Bahia. Amb la fundació de la Prelatura de Rio de Janeiro en 1575, la llavors vila passà a ser subjecte a aquesta nova, que es convertí en la diòcesi de São Sebastiao do Rio de Janeiro en 1676, i es va mantenir així fins al dia 6 de desembre de 1745, quan finalment es va crear la diòcesi de São Paulo mitjançant el breu del Papa Benet XIV Candor lucis æternæ.[1]

Des de llavors, l'Església Catòlica començà a expandir-se més ràpidament, amb el creixement de la ciutat i la diòcesi en el seu conjunt. Fins a 1892, la diòcesi de São Paulo va ser responsable d'un territori similar a l'actual Ucraïna, amb territoris als estats del Paranpà i de Santa Catarina, així com la part sud de Mines Gerais. Aquell any, es va crear la diòcesi de Curitiba, cobrint Paranà i Santa Catarina.[1]

El 7 de juny de 1908, la diòcesi de São Paulo perdé gran part del seu territori amb la creació de les diòcesis de Botucatu (avui arxidiòcesi), de Campinas (avui arxidiòcesi), de Ribeirão Preto (avui arxidiòcesi), de São Carlos do Pinhal (avui bisbat de São Carlos) i de Taubaté[1][2] i gairebé un any abans s'havia erigit la diòcesi de Campanhaa la zona meridional de Mines Gerais. En la mateixa data de la creació de les diòcesis paulines, la diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi, mitjançant la butlla del Papa Pius X Dioecesium nimiam amplitudinem. El seu primer arquebisbe va ser Dom Duarte Leopoldo e Silva.[1][2]

Fins a 1989 el territori de l'Arquidiócesis de São Paulo continuà disminuint amb la creació de noves diòcesis: el 4 de juliol de 1924 les de Santos i de Sorocaba; el 24 de juliol de 1925 el de Bragança Paulista; el 18 de juliol de 1954 el de Santo André; el 19 d'abril de 1958 el d'Aparecida; el 9 de juny de 1962 el de Mogi das Cruzes, el 7 de novembre de 1966 el de Jundiaí, el 1981 el de Guarulhos; i, finalment, el 15 de març de 1989, quan a causa de l'augment frenètic de la població (que superava de llarg els 13 milions de fidels), el territori arquebisbal va ser dividit en base a les regions episcopals ja existant, donant origen a quatre noves diòcesis: Campo Limpo, Osasco, Santo Amaro i São Miguel Paulista.[2]

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 5.484.000 batejats sobre una població de 7.511.000 persones, equivalent al 73,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1966 4.950.000 5.320.000 93,0 167 167 29.640 957 3.215 262
1970 5.600.000 6.435.989 87,0 1.213 351 862 4.616 1.072 3.775 311
1976 6.200.000 7.198.608 86,1 2.231 530 1.701 2.779 1 2.296 3.405 353
1980 8.430.000 9.684.000 87,1 1.017 352 665 8.289 1 1.046 3.070 364
1990 7.110.000 7.900.000 90,0 772 335 437 9.209 1 803 2.316 241
1999 6.669.720 8.892.960 75,0 903 350 553 7.386 1 1.326 2.347 268
2000 6.674.842 8.899.790 75,0 871 353 518 7.663 1 1.243 2.203 268
2001 6.679.000 8.906.625 75,0 897 387 510 7.445 1 1.183 2.140 268
2002 6.767.000 9.023.000 75,0 847 345 502 7.989 1 1.126 2.132 275
2003 6.713.100 8.950.800 75,0 1.108 363 745 6.058 3 1.138 2.102 277
2004 5.935.807 7.075.547 83,9 912 351 561 6.508 3 1.207 1.880 280
2010 5.484.000 7.511.000 73,0 858 334 524 6.391 50 1.042 1.693 296
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de São Paulo Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]