Vés al contingut

Blocador d'adrenoreceptors alfa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacBlocador d'adrenoreceptors alfa
Dades clíniques
Grup farmacològicadrenergic antagonist (en) Tradueix i adrenoblocker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Els blocadors d'adrenoreceptors alfa(1)[a] són un grup de fàrmacs que bloquegen les accions dels receptors adrenèrgics α1. S'utilitzen en el tractament de la hipertensió arterial (HTA) i la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP).[3]

Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:

  • Alfuzosina (EFG, Alfetim, Benestan, Unibenestan), HBP.
  • Doxazosina (EFG, Carduran, Doxatensa, Progandol), el més utilitzat, HTA i HBP.
  • Prazosina (Minipres), HTA.
  • Tamsulosina (EFG, Manfredol, Omnic, Urolosin, Zuantrip), HBP.
  • Terazosina (EFG, Alfaprost, Deflox, Magnurol, Mayul, Sutif, Zayasel), HBP.

Efectes adversos

[modifica]

Com que hi ha diverses composicions estructurals que fan que cada blocador sigui diferent, els efectes secundaris també varien segons el fàrmac. Poden incloure hipotensió postural, i problemes cardiovasculars o genitourinaris.[4]

Un efecte observat freqüentment amb l'ús d'aquests fàrmacs és l'anomenat «fenomen de la primera dosi»; una caiguda sobtada i severa de la pressió sanguínia que es pot produir quan es canvia d'una posició estirada a una posició dempeus la primera vegada que s'utilitza, o quan es reprèn el tractament després d'uns mesos sense aplicar-lo.[5]

Notes

[modifica]
  1. No hauríem d'utilitzar els termes: alfa blocadors (ja que alfa actua com a adjectiu i en català l'adjectiu va després del nom) o blocadors alfa-adrenèrgics (la part alfa-adrenèrgica és la blocada, el nom pot portar a confusions); ni tampoc bloquejant, ja que és un gerundi i no un nom.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. Consulta feta a Optimot de la Generalitat de Catalunya
  2. «Blocador d'adrenoreceptors alfa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Garimella, PS; Fink, HA; Macdonald, R; Wilt, TJ «Naftopidil for the treatment of lower urinary tract symptoms compatible with benign prostatic hyperplasia.». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2009. DOI: 10.1002/14651858.CD007360.pub2. PMID: 19821408 [Consulta: 17 juny 2022].
  4. Manning, Loretta; Rayfield, Sylvia. Pharmacology Made Insanely Easy. 4a ed. I CAN Publishing Inc, 2013, p. 38. ISBN 978-0984204076. 
  5. Graham RM, Thornell IR, Gain JM, Bagnoli C, Oates HF, Stokes GS «Prazosin: the first-dose phenomenon». British Medical Journal, 2, 6047, 1976, pàg. 1293-4. DOI: 10.1136/bmj.2.6047.1293. PMID: 793676 [Consulta: 30 setembre 2024].

Vegeu també

[modifica]