Bohemond IV d'Antioquia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBohemond IV d'Antioquia
Bohemond V pougeoise 1930277.jpg
Biografia
Naixement 1172
Mort març 1233 (60/61 anys)
Activitat
Conflicte Sisena croada i War of the Antiochene Succession Tradueix
Altres
Títol Comte de Tripoli Tradueix, prince of Antioch Tradueix i prince of Antioch Tradueix
Família Ramnulfids Tradueix
Cònjuge Plasència del Gibelet (1198–)
Melisenda de Lusignan (1218–)
Fills Raymond of Antioch Tradueix
Bohemond V d'Antioquia
Felip d'Antioquia
Orgullosa d'Antioquia
Enric d'Antioquia-Poitiers
Isabelle of Antioch Tradueix
Helvis of Antioch Tradueix
Maria d'Antioquia
Pares Bohemond III d'AntioquiaOrgullosa de Harenc
Germans Ramon IV de Trípoli
Modifica les dades a Wikidata

Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.

El seu germà gran Ramon IV, adoptat per Ramon III de Trípoli, el va succeir en aquest comtat l'any 1187, però el seu pare va preferir tenir a Ramon a Antioquia i li va fer cedir el comtat de Trípoli al seu germà Bohemond (II de Trípoli) (1189). Ramon va morir el 1199, deixant un fill acabat de néixer, Ramon Rupen. A la mort de Bohemond III, es va proclamar príncep com Bohemond IV d'Antioquia i va apartar al seu nebot de la successió reunint així el principat d'Antioquia i el comtat de Trípoli.

Bohemond va desactivar el 1207 una primera temptativa del patriarca llatí d'Antioquia, Pere d'Angulema,  per establir a Ramon Rupen sobre el tron d'Antioquia, però el 1216, una segona temptativa del patriarca Pere de Locedio va triomfar i Bohemond va haver de retirar-se a Trípoli.

El 1219, sostingut per la important població grega de la ciutat, va poder reprendre Antioquia i posar el seu nebot a la presó, on va morir poc després.

Bohemond fou excomunicat diverses vegades, per raó de la venjança que va exercir sobre els patriarques. Va morir el 1233.

Durant la croada de Frederic II Hohenstaufen (sisena croada, 1228-1229) aconseguí evitar que el seu principat caigués sota la sobirania germànica afirmant que tenia aquest feu de l'emperador d'Orient (el que era jurídicament cert des de la submissió en dret i a continuació en fets dels prínceps d'Antioquia als grans Comnens. Aquesta declaració fou també recolzada per la forta comunitat grega d'Antioquia que jugava un paper important en el manteniment de la ciutat fora del domini del regne armeni de Cilícia.

Matrimonis i fills[modifica]

Es va casar en primeres noces amb Plasència († 1217), filla d'Hug III Embriaco, senyor del Gibelet, i d'Estevaneta de Milly. D'aquesta unió naixeren:

I es va casar en segones noces l'any 1218 amb Melisenda de Lusignan, filla d'Amalric II de Lusignan, rei de Xipre i de Jerusalem, del qual naixeren:

  • Orgullosa, morta jove,
  • Helvis,
  • Maria que va pretendre el tron de Jerusalem.

Fonts[modifica]

  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll.  « Bibliothèque historique »,‎ (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X)