Mataparent de fel
Tylopilus felleus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_(2).jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Tylopilus | ||||||||
| Espècie | Tylopilus felleus P.Karst., 1881 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus felleus | ||||||||
| Sinònims | Boletus alutarius Suillus alutarius Suillus felleus Boletus felleus Tylopilus felleus var. alutarius Tylopilus felleus var. minor Tylopilus felleus var. uliginosus Tylopilus alutarius Boletus felleus var. minor Boletus felleus var. roseus
| ||||||||
El mataparent de fel[1] (Tylopilus felleus), també anomenat mataparent amarg, mataparent amarg d’esponja rosa [2] i sureny amarg[3] és una espècie de mataparent del grup dels mataparents butiroides. Al tast és un bolet molt amarg.[4]
.jpg)
Morfologia[modifica]
De solitari a gregari, barret de fins a 15 cm de diàmetre; convex; superfície finament vellutada, seca; de color beix a bru pàl·lid; vellutat de jove, llis amb l’edat
Tubs variables, de lliures a escotats o adnats; inicialment blancs, en madurar brunnencs amb l’edat; porus fins; inicialment blancs, de rosa a bru rosaci amb l’edat
Cama de fins a 12 cm de longitud; del color del barret, peu blanquinós; ornamentada amb un reticle bru fosc, allargat, que es nota al tacte
Carn blanca a lleugerament cremosa o grisenca; immutable; molt amarga; olor agradable[4][5][6][7]
Hàbitat[modifica]
Rar, però localment pot ser ocasional; primerenc, d’estiu a inicis de tardor; prefereix terrenys silicis; de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; en pinedes i boscos de planifolis; especialment vora faig, roures, alzina, castanyer, vern i bedoll[3][5][6][7]
Comentaris[modifica]
De reconeixement senzill per l'amargor de la carn, els porus rosats (és l'únic que té porus rosats en l'estatge subalpí i la muntanya mitjana) i el reticle fosc de la cama.
Els exemplars joves, amb porus blancs, poden semblar ceps, però aquests tenen la carn dolça i el reticle sobre la cama és de color clar.
Diferents espècies del gènere Caloboletus tenen la carn amarga, però en aquestes espècies els porus són grocs.[5][6][7]
Comestibilitat[modifica]
No és comestible, la carn és excessivament amarga[3]
Etimologia[modifica]
El seu nom binomial deriva del llatí «fel» (bilis) en al·lusió al seu sabor amarg.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 4,0 4,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «T. felleus « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.