Borneig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cercle de borneig d'un vaixell fondejat.

S'anomena borneig al moviment circular que descriu un vaixell al voltant de la posició de fondeig. El centre d'aquest cercle està donat pel àncora arrelada al fons i el radi de borneig és en termes pràctics igual a la longitud de cadena filada més la eslora de la embarcació.[1]

Garreig[modifica]

Radi de borneig.

El borneig es diferent del moviment de l'ancora en el sentit del corrent, que rep el nom de garreig.[2] Durant períodes prolongats de estada a l'àncora els corrents i els vents poden rotar de manera que un vaixell sempre presentarà la seva proa a l'efecte combinat de tots dos.

El punt de fondeig s'ha d'elegir amb observança del possible borneig de l'embarcació i a distància tal que durant un gir complet es mantingui lliure d'obstacles, la costa o altres embarcacions ancorades a la zona.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta. Barcelona 1984. ISBN 84-320-4241-2
  • Yates a vela y regatas. Nico Rode. Editorial Teide. Barcelona 1972
  • Cómo funcionan las cosas de los barcos. Charlie Wing. Ediciones Tutor S.A. Madrid 2005. ISBN 84-7902-496-8
  • Vocabulari marítim.JM. Martínez-Hidalgo i L. Carbonell. Editorial Noray, Barcelona 1998. ISBN 84-7486-105-5