Syncrossus helodes
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 187994 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Cypriniformes |
| Família | Botiidae |
| Gènere | Syncrossus |
| Espècie | Syncrossus helodes Sauvage, 1876 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Botia helodes (Sauvage, 1876)[1]
|
.svg){kind=icon}
Syncrossus helodes és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes.[2] És inofensiu per als humans, d'hàbits nocturns o crepusculars, comercialitzat fresc i utilitzat per a fabricar prahok al llarg del Tonlé Sap (Cambodja).[3]
Morfologia
[modifica]Cos de 30 cm de llargària màxima, allargat, comprimit lateralment, sense escata|escates i presenta entre 10 i 12 franges fosques i verticals als flancs, les quals es difuminen en arribar a la línia lateral. La seua coloració base és el groc pàl·lid o marró, més clara a la meitat inferior del cos (perd part de la seua coloració com a juvenil a mesura que madura). 3 parells de barbetes sensorials. Espina retràctil darrere dels ulls, la qual pot estendre a voluntat. 12-14 radis ramificats a l'aleta dorsal. Té un reguitzell de petites marques fosques i verticals a la part anterior inferior del cos per sobre del nivell de l'aleta pectoral. 2-3 fileres longitudinals de punts negres a l'aleta dorsal. Aleta caudal amb diverses franges verticals o fileres de taques.[4][5]
Ecologia
[modifica]És un peix d'aigua dolça (pH entre 6 i 6,5), potamòdrom,[6] Peix demersal i de clima tropical (24 °C-30 °C),[7] el qual viu a Àsia: els grans rius amb substrat fangós[4] del nord de la península de Malaca i de les conques dels rius Mekong,[8] Laos,[9] Tailàndia[10] i el Vietnam. Migra cap a àrees inundades durant l'estació de les pluges i retorna als rius durant el novembre i el desembre.[1] A la conca del llac Tonlé Sap (centre de Cambodja) comparteix el seu hàbitat amb Hampala macrolepidota, Osteochilus hasseltii, Parachela siamensis, Puntius brevis, Puntius orphoides, Rasbora aurotaenia, Rasbora paviana, Rasbora rubrodorsalis, Yasuhikotakia modesta, Nemacheilus pallidus, Mystus bocourti, Mystus multiradiatus, Macrognathus semiocellatus, Macrognathus siamensis, Parambassis siamensis, Pristolepis fasciata, Anabas testudineus, Trichopodus microlepis, Trichopsis schalleri i Monotrete cochinchinensis.[11] Menja mol·luscs, cucs i larves d'insectes bentònics.[3] No s'ha pogut reproduir en captivitat, bé perquè no hi arriba a madurar sexualment o perquè la seua reproducció depèn de moviments geogràfics relacionats amb inundacions i èpoques de pluges.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 FishBase (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Kottelat, M., 1998. Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1): 1-128.
- ↑ UICN (anglès)
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Riehl, R. i H. A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
- ↑ Motomura, H., S. Tsukawaki i T. Kamiya, 2002. A preliminary survey of the fishes of Lake Tonle Sap near Siem Reap, Cambodia. Bull. Natn. Sci. Mus. 28(4):233-246.
- ↑ Roberts, T. R. i I. G. Baird, 1995. Rapid assessment of fish and fisheries for the Xe Nam Noy-Xe Pian hydroscheme in Southern Lao PDR. The Wildlife Conservation Society, Vientiane, Laos. 37 p.
- ↑ Vidthayanon, C., J. Karnasuta i J. Nabhitabhata, 1997. Diversity of freshwater fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok. 102 p.
- ↑ Seriously Fish (anglès)
- ↑ Aquanovel Arxivat 2012-07-07 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]