Brúcol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuBrúcol
Molopospermum peloponnesiacum
Moloposperme du Péloponnèse (Prats-de-Mollo 30072018) - 21.jpg
Molopospermum peloponnesiacum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
TribuPleurospermeae
GènereMolopospermum
EspècieMolopospermum peloponnesiacum
(W.D.J.Koch, 1824)
Nomenclatura
Basiònim Ligusticum peloponnesiacum Tradueix
Sinònim taxonòmic Molopospermum cicutarium
Ligusticum brancionis
Modifica les dades a Wikidata
Molopospermum peloponnesiacum

El brúcol o api bord (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mólops -macadura, en referència a les costelles dels fruits-, i spérma -llavor-, i de Peloponnesiakón -del Peloponès-) és una espècie de planta que es conrea en alguns pobles pirinencs. També apareix als Alps i algunes altres serralades entre els Alps i els Pirineus. És l'única espècie del gènere Molopospermum.

Morfologia[modifica]

És una planta herbàcia erecta, robusta i glabrescent d'aroma penetrant i d'elegant fesomia, que fa d'1 a 2 m d'alçària, amb una tija robusta, gruixuda i buida que porta les fulles i unes inflorescències, en forma d'umbel·la, molt grans, denses i globuloses, la terminal molt més gran que les laterals.

Té les fulles lluents, molt grosses, les inferiors poden arribar a 1 m de llargada, diverses vegades dividides, amb els darrers segments lanceolats i dentats.

Les flors són d'un blanc esgrogueït, petites, disposades en umbel·les de 20 a 40 radis, d'una gran vistositat. La floració té lloc entre juny i agost.[1]

Els fruits són ovoides de 7-10 x 5-7 mm tenen 6 ales i 4 costelles prominents.

Localització[modifica]

A l'alta muntanya, només als Pirineus, sobre sòls pedregosos, a les tarteres i en els relleixos de les roques, principalment a l'estatge subalpí i rarament descendeix a l'estatge montà. De la Vall d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Conflent i al Ripollès (1150-2300 m) Sovint acompanyada de gencianes grogues i altres megafòrbiques.

Època de recol·lecció[modifica]

A partir del mes de maig, abans que les flors s'obrin.

Ús gastronòmic[modifica]

Només se n'utilitzen els pecíols i els brots tendres. Cal treure les fibres que els recorren tal com si es tractés d'api.

És bona per fer amanides i combina bé amb qualsevol verdura crua.

Notes[modifica]

  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans

Bibliografia[modifica]

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 17.

Enllaços externs[modifica]