Brent (camp petrolífer)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitat geològicaBrent (camp petrolífer)
Plataformes Brent B (Brent Bravo) (esquerra), i Brent A (Brent Alpha) (dreta), del camp Brent Modifica el valor a Wikidata
Tipusoil and gas field (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Etimologiaoca de collar Modifica el valor a Wikidata
Estratigrafia
ContéKimmeridge Clay (en) Tradueix i Heather formation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Edat
Informació geològica
Conca sedimentàriaConca de l'est de les Shetland
Explotació de la Unitat
Tipus d'explotacióhidrocarburs (petroli)
Gestionat perShell Modifica el valor a Wikidata
Descobriment del jaciment1971
Inici de l'explotació1975

El camp Brent és un jaciment de petroli i gas situat en la conca de Shetland Oriental de la mar del Nord, a 190 km al nord-est de Lerwick (Illes Shetland, Escòcia), a una profunditat de 140 metres, sota el mar.

El camp està explotat per Shell UK Limited, i una vegada va ser una de les zones més productives de béns en l'estranger del Regne Unit, però ja ha arribat a l'etapa en què la producció ja no és econòmicament viable. El desmantellament del camp Brent es durà a terme durant la propera dècada.[1]

El seu nom[modifica]

Al principi, Shell nomenava a tots els seus camps petrolífers del Regne Unit amb noms d'aus aquàtiques, en ordre alfabètic de descobriment: Auk, Brent, Cormorant, Dunlin, Eider, Fulmar i així successivament.

Brent es refereix a l'oca de collar (en anglès, brent goose), i al seu torn va donar les seves sigles a les formacions geológiques de l'era Juràssica (el Brent Group, BG) que conformen el camp: Broom, Rannoch, Etive, Ness i Tarbert, formacions que tenen nom d'un llac de les Terres altes d'Escòcia).[2]

Geologia[modifica]

Situat a la conca de Shetland Oriental, el camp Brent és l'arquetip de molts dels camps de la zona, que consisteix en un bloc de falla inclinada exposant l'epònima formació Brent (el Brent Group), al costat del límit de les falles que van permetre la migració de les zones més profundes adjacents on les formacións d'argiles de Kimmeridge es converteix en hidrocarburs totalment madurs i alliberats.

Inusualment a escala mundial (però comú en aquesta conca), el segell o capa de roca del dipòsit (que deté la migració dels hidrocarburs cap a la superfície) és també d'argila de Kimmeridge, o tècnicament la Formació Heather immediatament inferior.

La profunditat del dipòsit és 2.651 metres.

Producció[modifica]

La producció es va iniciar l'11 de novembre de 1976, i el 13 de desembre 1976 va ser carregat el primer vaixell.

El petroli Brent s'extreu de camp Brent per quatre plataformes repartides a través d'una línia irregular SSW-NNE.[3] La primera va ser Brent Bravo el 1975, seguida per Brent Delta, Brent Charlie, i Brent Alfa. A partir de 2004, la plataforma segueix produint petroli a través d'un col·lector (tots els fluids Brent Alfa es produeixen a través de Brent Bravo).

Una cinquena instal·lació, la plataforma flotant Brent Spar, va servir com magatzem i cisterna de càrrega de boia i es va instal·lar a principis de la construcció del camp. El disseny en forma de «màstil» (en anglès spar) d'aquesta instal·lació li va donar el nom amb el qual es va convertir en la més coneguda de les instal·lacions Brent (fora de la indústria del petroli).

El camp també va incloure una flama remota, el Brent Flare, que va ser utilitzada per a cremar l'excés de gas abans que es construís al camp les instal·lacions de manipulació i exportació del gas. Aquesta unitat va ser donada de baixa i retirada per una gran barcassa el 2005.

El camp envia el petroli a Sullom Voe a través de l'oleoducte Brent System, mentre que el gas es canalitza a través de la canonada FLAGS cap a terra fins a St Fergus, a la costa nord-est d'Escòcia.

El camp es va sotmetre a un projecte d'actualització massiva de £ 1.300.000.000 a mitjans de la dècada de 1990, que va involucrar la despressurització del dipòsit sencer i fer grans modificacions a tres de les quatre plataformes de Brent. Això les va convertir en plataformes de funcionament a baixa pressió, podent desbloquejar quantitats significatives de gas natural des del dipòsit i allargar la producció del camp més enllà del 2010.[4]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brent