Bronchales
| ||||
| Tipus | municipi d'Aragó  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Aragó | |||
| Província | província de Terol | |||
| Capital | Bronchales | |||
| Població humana | ||||
| Població | 465 (2025) (7,8 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 59,601595 km² | |||
| Altitud | 1.569 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Alcalde | Francisco Nacher Dobon | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 44367 | |||
| Codi INE | 44045 | |||
| Lloc web | bronchales.es | |||
Bronchales és un municipi i una localitat de la província de Terol, a l'Aragó, integrat a la comarca de la Serra d'Albarrasí. El nucli urbà està situat a uns 1.569 metres sobre el nivell del mar i el terme municipal ocupa 59,60 km².
El municipi és conegut per les seves extenses masses forestals, principalment de pi roig (Pinus sylvestris), per les nombroses fonts naturals del seu terme i per la seva activitat turística estival.[1]
Toponímia
[modifica]El nom de Bronchales apareix en el text del Cantar de mio Cid amb la forma antiga Fronchales. El topònim figura al passatge que descriu el trajecte dels homes del Cid entre Santa Maria d'Albarrasí i Medinaceli:[2]
«Por Santa María vos vayades passar... trocieron a Santa María e vinieron a albergar a Fronchales».
El passatge correspon al viatge dels acompanyants del Cid que, després de passar pel territori d'Albarrasí, van fer nit a Bronchales en el seu camí cap a Medinaceli.[2]
L'etimologia exacta del topònim no està plenament establerta. S'ha relacionat amb formes romàniques vinculades a la vegetació, els matolls o les branques, però aquesta interpretació necessita una font filològica especialitzada.
Geografia
[modifica]Bronchales es troba a la serra d'Albarrasí, dins del sector meridional del Sistema Ibèric. El terme municipal té una superfície de 59,60 km² i el nucli urbà està situat a 1.569 metres d'altitud.
L'altitud condiciona un clima de muntanya, amb hiverns freds i episodis freqüents de neu, i estius generalment suaus. El paisatge està dominat per boscos de pi roig, que constitueixen un dels principals recursos naturals i paisatgístics del municipi.
Entorn natural
[modifica]Els boscos de Bronchales formen part del paisatge forestal dels Monts Universals i de la serra d'Albarrasí. A més del pi roig, hi són presents altres espècies adaptades al clima de muntanya i als sòls del Sistema Ibèric. La fauna de la zona inclou mamífers com el cérvol, el cabirol i el porc senglar, així com diverses espècies de rapinyaires. L'entorn és també conegut per la recol·lecció de bolets, especialment durant la tardor.
Fonts naturals
[modifica]Al terme municipal hi ha nombroses fonts i surgències naturals. Entre les més conegudes hi ha la Fuente del Canto, la Fuente de la Doncella, la Fuente del Chorro i la Fuente de los Aguanosos.
La disponibilitat d'aigua ha estat tradicionalment un element central del paisatge i de la vida local. Al municipi hi ha també una planta embotelladora d'aigua mineral.
Història
[modifica]Prehistòria i antiguitat
[modifica]El terme de Bronchales conserva indicis d'ocupació humana antiga. Segons la informació històrica publicada per l'Ajuntament, s'hi han localitzat útils de sílex atribuïts al Neolític en indrets com Las Tejedas i la Fuente del Hierro.[1]
També s'han documentat restes arqueològiques d'època antiga en diferents punts del terme municipal. La descripció i datació precisa d'aquests jaciments requereix, tanmateix, referències arqueològiques especialitzades.
Edat mitjana
[modifica]Durant l'edat mitjana, Bronchales es trobava en una zona de comunicació entre l'interior peninsular, Albarrasí i el territori valencià. La localitat és esmentada com a Fronchales al Cantar de mio Cid, on apareix com a lloc d'allotjament en una de les rutes descrites pel poema.[2]
Després de la incorporació cristiana del territori, Bronchales va quedar vinculat a la Senyoria d'Albarrasí, governada durant una etapa pel llinatge dels Azagra. Més endavant s'integrà a la Corona d'Aragó i formà part de la Comunitat d'Aldees d'Albarrasí.
La localitat donà nom a la Sesma de Bronchales, una de les divisions administratives històriques de la Comunitat d'Albarrasí. La sesma incloïa Bronchales, Orihuela del Tremedal, Ródenas, Pozondón i Monterde d'Albarrasí, i va estar vigent almenys des de finals de l'edat mitjana fins a l'organització provincial del segle XIX.
Edat moderna i contemporània
[modifica]La història documental de Bronchales es conserva parcialment als arxius municipal i parroquial. Diversos estudis publicats pel Centre d'Estudis de la Comunitat d'Albarrasí han analitzat documentació local dels segles xiv al xix.[3]
Guerra Civil espanyola
[modifica]Durant la Guerra Civil espanyola, la serra d'Albarrasí va quedar afectada per les operacions militars relacionades amb el front de Terol. Bronchales va acollir forces i instal·lacions militars durant diferents fases del conflicte.
Un estudi de Dimas Vaquero Peláez i Blas Vicente Marco publicat l'any 2024 documenta la presència alemanya a Bronchales durant la batalla de Terol. L'article estudia la presència a la localitat de personal vinculat a la Legió Còndor, la força militar enviada per l'Alemanya nazi en suport del bàndol revoltat.[4]
Segons aquesta investigació, durant l'ofensiva republicana de desembre de 1937 diversos militars alemanys destinats a Bronchales van ser sorpresos i capturats per forces republicanes, juntament amb material militar.[4][5]
L'episodi s'emmarca en la batalla de Terol, iniciada el desembre de 1937. La ciutat va ser ocupada per l'Exèrcit Popular de la República el gener de 1938 i recuperada per les forces franquistes el febrer del mateix any.
Patrimoni
[modifica]Església de l'Assumpció
[modifica]L'església parroquial de l'Assumpció és el principal edifici religiós del municipi. Es troba al nucli urbà i presenta elements constructius corresponents a diferents etapes històriques.
La datació concreta, l'estil arquitectònic i les reformes de l'edifici haurien d'acompanyar-se d'una referència procedent d'un inventari patrimonial o d'una publicació especialitzada.
Ermita de Santa Bàrbara
[modifica]L'ermita de Santa Bàrbara està situada als voltants del nucli urbà, en una elevació des d'on es domina una part del paisatge de la serra.
Arquitectura tradicional
[modifica]El nucli urbà conserva mostres d'arquitectura popular serrana, amb edificis de pedra, reixes de ferro forjat i cobertes adaptades a les condicions climàtiques de muntanya.
Economia
[modifica]L'economia tradicional de Bronchales es basava principalment en l'explotació forestal, l'agricultura i la ramaderia. Durant el segle xx van adquirir més importància el turisme, la indústria alimentària i l'embotellament d'aigua.
Al municipi hi ha un polígon industrial, una planta embotelladora d'aigua i instal·lacions vinculades a l'elaboració i curació de pernils.
El turisme es concentra especialment durant els mesos d'estiu, quan la població augmenta per l'arribada de visitants i residents temporals procedents principalment de l'Aragó i del País Valencià.
Turisme
[modifica]Bronchales és un punt de partida per a rutes de senderisme, bicicleta de muntanya i activitats relacionades amb els boscos de la serra d'Albarrasí.
Als voltants del municipi es troba el càmping Las Corralizas, situat en una zona forestal d'alta muntanya. L'entorn atrau visitants interessats en el paisatge, la micologia i les activitats esportives.
Festes i tradicions
[modifica]Les festes patronals se celebren a mitjan agost en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció i sant Roc. El programa tradicional comprèn diversos dies de celebracions, entre el 14 i el 19 d'agost.
La Sopeta
[modifica]La Sopeta de Sant Roc se celebra el 16 d'agost. La tradició tenia originàriament el caràcter d'una reunió veïnal en què es compartien coques i vi. Amb el temps es transformà en una celebració popular en què els assistents ballen al so de la música i es llancen vi.
Entre altres celebracions tradicionals hi ha els Mayos, cantats la nit del 30 d'abril, les festes del Pilar i els actes de Setmana Santa.
Persones destacades
[modifica]- Clemente Pamplona Blasco (1917-2001), periodista, guionista i director cinematogràfic.
Referències
[modifica]- 1 2 «Historia de Bronchales» (en castellà). Ajuntament de Bronchales. [Consulta: 27 juny 2026].
- 1 2 3 «Bronchales» (en castellà). Consorci Camí del Cid. [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «Índex d'articles de la revista Rehalda» (en castellà). Centre d'Estudis de la Comunitat d'Albarrasí. [Consulta: 27 juny 2026].
- 1 2 Vaquero Peláez, Dimas; Vicente Marco, Blas «La presencia alemana en Bronchales durante la Batalla de Teruel» (en castellà). Rehalda. Centre d'Estudis de la Comunitat d'Albarrasí, 2024, p. 270 [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «Bronchales y la Legión Cóndor: Cuando un pueblo aragonés capturó nazis alemanes - Manolito.info – Manuel Herranz en primera persona» (en anglès americà), 07-09-2025. [Consulta: 27 juny 2026].
Bibliografia
[modifica]- Vaquero Peláez, Dimas; Vicente Marco, Blas «La presencia alemana en Bronchales durante la Batalla de Teruel» (en castellà). Rehalda. Centre d'Estudis de la Comunitat d'Albarrasí, número 40, 2024.
Enllaços externs
[modifica]