Budins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàBudins
Tipus grup ètnic històric
Modifica les dades a Wikidata

Els budins (llatí budini) foren un poble de Sarmàcia.

Heròdot diu que vivien al nord de la mar d'Azov (Llac Maeotis) a un país de molts boscos, darrere del qual hi havia un desert; el seu país devia estar al nord-oest de l'Azov i a l'oest del Tanais. Heròdot diu que a l'est del desert hi havia els tisagetes (suposadament a la regió del Volga). Heròdot diu que eren un poble nombrós, d'ulls blaus, cabells rossos o vermells, que es pintaven el cos. Els gelons i els agatirs pertanyien a aquest poble.

La seva ciutat principal fou Gelonos on hi havia deus grecs i feien un festival cada tres anys dedicat a Dionís i complementat amb ritus de Bacus. Els Gelonis els suposa originalment grecs emigrats de les colònies de Crimea, i que s'havien convertit en escites però havien conservat algunes costum gregues.

El Budinis parlaven una llengua un xic diferent i tenien altres costums i a més eren nòmades (els gelonis eren pagesos). Heròdot diu que quan Darios de Pèrsia va envair el país dels escites va arribar fins al territori dels Budinis i va cremar la seva ciutat que era de fusta. Llavors el rei dels Budinis es va sotmetre a Darios, perquè els Budinis es portaven malament amb altres grups escites.