Vés al contingut

Burhan Aghlan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBurhan Aghlan
Biografia

Burhan Aghlan (+ hivern del 1399 al 1400) fou príncep genguiskànida txagataïda al servei de Tamerlà.

El 1393 Tamerlà va saber que a Tikrit, una ciutat considerada gairebé impregnable, s'havien refugiat bandits, rebels i sediciosos des de feia temps i atacaven a les caravanes, especialment a les que anaven o venien d'Egipte i Síria i no solament les robaven sinó que mataven als viatgers i que cap governant ho havia pogut evitar. Tamerlà va enviar una expedició tenint al capdavant al príncep Burhan Aghlan i als amirs Yaik Sufi, Jalal Hamid, Shah Malik i Said Khoja que van anar a assetjar Tikrit (fou ocupada després de 17 dies de combat).[1]

El 1394, en la lluista contra Kara Yusuf dels Kara Koyunlu, aquest va fugir de les tropes timúrides i Tamerlà va enviar a Burhan Aghlan com a cap de la cavalleria i acompanyat de Jahan Shah Bahadur i de Aybaji Aghlan en persecució de Kara Yusuf, però no el van atrapar.[2] Tot seguit Burhan Aghlan, Hajji Saif al-Din Barles, Jahan Shah Bahadur i Osman Bahadur foren enviats a Samtskhe (Geòrgia) per saquejar sistemàticament les terres no musulmanes.[3]

En la campanya de l'Índia, Tamerlà es va dirigir al Kafiristan i al arribar a Perjab, deu mil homes manats pel príncep Rustem i per l'amir Burhan Aghlan van agafar el camí de l'esquerra a la busca dels siapuxis, un poble hostil de la zona. El contingent de Rustem i Burhan va caure en una emboscada en un congost; Burhan va fugir sense combatre, cosa que va desmoralitzar a la tropa que va intentar fugir també però fou massacrada; entre els morts els amirs Shaikh Husayn Kurji, Dalat Shah Gebegi, i Adina. Com que Tamerlà no tenia notícies del príncep Rustem i de l'amir Burhan Aghlan, va enviar a l'amir Muhammad Azad a buscar-los amb 400 turcs i 300 tadjiks (els habitants nadius de Transoxiana que no eren ni turcs ni mongols). L'amir Azad va arribar a la fortalesa dels siapuxis, que estava deserta; va derrotar els siapuxis a la rodalia i els va arrabassar el botí que havien fet amb la columna de Rustem i Burhan; després va trobar a Burhan i als que havien pogut fugir i els va restituir les armadures i armes que havien perdut. Muhammad Azad va recomanar restar allí tota la nit però Burhan no li va fer cas i va marxar amb els seus homes. Yazdi diu que cap genguiskànida de la raça de Kayat havia fet mai una acció tan innoble i que ja en una guerra anterior havia fet un acte de covardia i Timur l'havia perdonat però aquest acte destruïa la seva reputació per sempre. Burhan Aghlan i Muhammad Azad van arribar al campament imperial per separat però Timur no va voler rebre al primer. En un moment que hi va coincidir el va tractar vergonyosament i finalment el va declarar criminal i el va expulsar de la cort (A Muhamad Azad en canvi li va donar diverses mostres d'afecte i un ascens).[4]

Poc després, en la presentació dels tresors recaptats, que eren extraordinaris, l'amir Nur al-Din, va intercedir pel príncep Burhan Aghlan.[5] Devia obtenir el perdó perquè Burhan Aghlan va participar a l'expedició a Geòrgia del hivern del 1399 al 1400. Yazdi situa durant aquest hivern l'execució de Burhan Aghlan, el príncep genguiskànida que havia fugit en un combat, al que inicialment havia perdonat; diu que també va tenir el mateix tractament el seu fill i que els bens, soldats i servidors es van assignar a Rustem Fulad.[6]

Referències

[modifica]
  1. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 33
  2. Ibid, III, 43
  3. Ibid, III, 46
  4. Ibid, IV, 4
  5. Ibid, IV, 6
  6. Ibid, V, 6