Bust d'Amenemhet V
 | |
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Material | esquisto |
| Mida | 35 ( ) cm |
| Col·lecció | |
| Localització | Museu d'Història de l'Art de Viena |
El Bust d'Amenemhet V en esquist és un fragment d'una escultura que representa el faraó de l'Antic Egipte Amenemhet V (1796 - 1793 abans de la nostra era), que va regnar al començament de la Dinastia XIII.[1][2] És una de les millors creacions artístiques de l'època, i es conserva en el Kunsthistorisches Museum de Viena.[3]
Descripció[modifica]
El bust, incomplet en el costat esquerre, fa 35 cm d'alçada i originàriament formava part d'una estàtua de grandària natural del governant sedent, tallada en esquist. El faraó porta el típic tocat nemes amb un ureu parcialment destruït, igual que el nas; n'és destacable és el somriure, que s'aparta del costum de no mostrar emocions en els rostres escultòrics. Els indicis de realisme, malgrat la completa idealització del tema, segueixen una tendència ja establerta amb Amenemhet III.[4]
La troballa no duu cap inscripció, per la qual cosa no es pogué identificar ni datar durant molt de temps. Es creia que pertanyia al Baix imperi d'Egipte[5] o a l'època ptolemaica.[6] El 1985 es publicaren les troballes arqueològiques d'Hekaib, a l'illa d'Elefantina. N'hi havia esteles i estàtues, com ara una escultura del faraó Amenemhet V descoberta al novembre del 1932, sense cap.[7] Tres anys després de la publicació completa dels objectes trobats, l'egiptòloga Biri Fay va publicar un article en què demostrava que el bust de Viena pertanyia a l'estàtua trobada al 1932.[8]
Història[modifica]
El bust degué ser comprat el 1821 i arribà poc després a Viena. El cap apareix esmentat per primera vegada en un inventari del museu del 1824 (classificat com a bust femení). Pertanyia a les peces de l'Antiken-Cabinet encarregades per l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria el 1765.[9] L'estàtua havia estat trobada entre les restes del temple d'Hekaib, tot i que devia ornar el temple local de Satet. En el moment del descobriment, estava destrossada i li mancava una part de l'esquena i els braços.[10] El tron cúbic porta dues inscripcions al costat de les cames d'Amenemhet, a la part davantera i a la superior del seient, que anomenen el rei pel seu nom i també l'estimat de Satet, senyora d'Elefantina.
Referències[modifica]
- ↑ K.S.B. Ryholt, The Political Situation in Egypt during the Second Intermediate Period, c. 1800-1550 BC, (Carsten Niebuhr Institute Publications,, vol. 20. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, 1997), 336-337, file 13/2 e 13/4.
- ↑ Darrell D. Baker: The Encyclopedia of the Pharaohs: Volume I - Predynastic to the Twentieth Dynasty 3300–1069 BC, Stacey International, ISBN 978-1-905299-37-9, 2008.
- ↑ «Head of a Statue of Sekhemkare Amenemhat V Seated | Middle Kingdom | The Met». The Metropolitan Museum of Art, i.e. The Met Museum.
- ↑ Simon Connor: Head of a Statue of Sekhemkare Amenemhat Senebef, in: A. Oppenheim, d. Arnold, D. Arnold, Kei Yamamoto (editori): Ancient Egypt Transformed, The Middle Kingdom, New York 2015 ISBN 978-1-58839-564-1, 88-89, no. 30
- ↑ Wilfried Seipel: Gott, Mensch, Pharao, Vienna, 1992, ISBN 3900325227, 172-73, no. 49.
- ↑ Wilfried Seipel: Bilder für die Ewigkeit, Konstanz 1983, ISBN 3797701055, 178-79, no. 103 (assegnato agli anni di Ptolemeu II).
- ↑ Labib Habachi: Elephantine IV, The Sanctuary of Heqaib, Mainz am Rhein, 1984, ISBN 380530496X, 113-114, tavole 198c-200.
- ↑ B. Fay: Amenemhat V -Vienna/Aswan, in: Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts, Kairo 44 (1988), 67-77.
- ↑ B. Fay: Amenemhat V -Vienna/Aswan, in: Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts, Kairo 44 (1988), 67, n. 4.
- ↑ B. Fay: Amenemhat V -Vienna/Aswan, in: Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts, Kairo 44 (1988), 68.