Butades
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VII aC  Sició (Grècia) | ||
| Mort | segle VI aC antiga Grècia, probablement | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | inventor, ceramista, terrissaire | ||
| Període | Antiguitat clàssica | ||
| Família | |||
| Fills | Cal·lírroe de Sició | ||
Butades de Sició fou un artista llegendari de l'Antiga Grècia d'època desconeguda, segurament del segle vii abans de la nostra era, sobre el qual refereix Plini el Vell[1] una tradició coríntia que li atribueix la invenció de les figures plàstiques de terra cuita, és a dir, de l'escultura.
D'acord amb Plini el Vell, la filla de Butades es va enamorar d'un jove corinti i en disposar-se el nuvi a marxar a l'estranger, la darrera nit, en acomiadar-se, la núvia tingué la idea de quedar-se amb el retrat del seu amant, per a això traçà amb carbonet el perfil de la seua cara, assenyalat per l'ombra a la paret de la cambra. Butades va aplicar-hi una capa d'argila, que modelà seguint les sinuositats del rostre; llevà l'argila de la paret, la ficà al forn i en va obtenir un retrat durador, que segons la tradició es conservà en el Nimfeu de Corint fins que conqueriren la ciutat els romans al comandament de Luci Mummi i la van arrasar.[2]
Aquesta llegenda s'ha representat moltes voltes en pintura: com ara en La donzella coríntia (1782-1784), de Joseph Wright, i en La invenció de l'art del dibuix (1791), de Joseph-Benoît Suvée.
Al mateix Butades se li va atribuir també la invenció d'una barreja de terra de rajola i guix, que s'aplicava als treballs d'adorn; haver sigut el primer que construí teules adornades amb figures als extrems i haver construït els acroteris decorats amb figures.
Referències
[modifica]- ↑ Plini el Vell, Història natural, llibre XXXV, paràgraf 151 (versió en francés d'Emile Littré). Consultat el 25 de juliol de 2017. «Ara tractaré sobre l'art de modelar coses d'argila o de plàstica. Butades de Sició, ceramista d'argila, fou el primer que el va inventar a Corint, l'art de fer retrats amb argila i que fins hui s'utilitza. Tanmateix, és gràcies a la seua filla: ella i l'amor amb un jove que partia a un viatge llunyà: dibuixà els contorns de les línies, a l'ombra del seu rostre projectat en una paret per la llum d'una llàntia; el pare posà argila a les línies, i feu un model que després ficà al foc amb altres coses de ceràmica.»
- ↑ Plini el Vell, op. cit., XXXV, 151. «S'ha informat que aquestes primeres obres es guardaven al Nimfeu fins a la destrucció de Corint por Mummi.»