Bé d'interès cultural (Andorra)

Bé d'interès cultural és la figura de protecció dels elements més rellevants del Patrimoni Cultural d'Andorra, incloent béns immobles i mobles. Els béns d'interès cultural són inclosos en la secció primera de l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra. La resta de béns tenen la figura de protecció de béns inventariats.^[1]

Classificació

Els béns immobles d'interès cultural es classifiquen en:^[2]

Monument: obra material produïda per l'activitat humana configurant una unitat singular (per exemple, la Casa de la Vall)
Conjunt arquitectònic: agrupament de construccions que constitueix una unitat coherent, independentment del valor individual (actualment, només les Cabanes del Castellar)
Paisatge cultural: obra conjunta de l'home i la natura amb valors estètics, històrics o culturals (per exemple, la Vall del Madriu-Perafita-Claror)
Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana en el passat (per exemple, la necròpolis de Sant Jaume d'Engordany)
Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats amb una unitat coherent i amb entitat pròpia.

Els béns mobles poden ser declarats d'interès cultural singularment o com a col·lecció entesa com a conjunt de conservació que constitueix una unitat coherent.

Protecció

En tots els casos de béns immobles d'interès cultural es pot establir una delimitació de l'entorn de protecció amb limitacions en l'edificabilitat. Aquest entorn de protecció és l'espai, edificat o no, que dona suport ambiental al bé i que no es pot alterar per no afectar-ne els valors, les perspectives, la contemplació o l'estudi.^[3]

Com a criteris generals, els monuments no poden ser enderrocats i se n'han de conservar la identitat, la integritat i l'autenticitat. Està prohibida la col·locació de publicitat, cables, antenes i qualsevol element pertorbador en els béns immobles i els seus entorns de protecció. Qualsevol obra o intervenció, tant pública com privada, que es pretengui realitzar en un bé immoble d'interès cultural o el seu entorn de protecció ha de ser autoritzada pel ministeri titular de la cultura.^[4]

Els béns mobles d'interès cultural no poden ser destruïts i les col·leccions no poden ser disgregades sense autorització. L'instrument principal de protecció objecte de regulació és el control de les exportacions.

El patrimoni arqueològic, paleontològic, etnològic, documental (Arxiu Nacional) i bibliogràfic (Biblioteca Nacional) disposen d'uns règims específics complementaris.

Referències

↑ Departament de Patrimoni Cultural, Govern d'Andorra. «Classificació de l'Inventari general del Patrimoni Cultural». [Consulta: 16 juliol 2011].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra». Butlletí Oficial del Principal d'Andorra. Govern d'Andorra, any 15, núm. 055, 16-07-2003, pàg. article 11. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2012 [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ Llei 9/2003, articles 12.1 i 13.1
↑ Llei 9/2003, articles 14 i 15

Enllaços externs

Inventari general del patrimoni cultural Arxivat 2011-10-07 a Wayback Machine.

[1] Departament de Patrimoni Cultural, Govern d'Andorra. «Classificació de l'Inventari general del Patrimoni Cultural». [Consulta: 16 juliol 2011].^{[Enllaç no actiu]}

[2] «Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra». Butlletí Oficial del Principal d'Andorra. Govern d'Andorra, any 15, núm. 055, 16-07-2003, pàg. article 11. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2012 [Consulta: 16 juliol 2011].

[3] Llei 9/2003, articles 12.1 i 13.1

[4] Llei 9/2003, articles 14 i 15

[1]

[2]

[3]

[4]