Càntabre (parla)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCàntabre
Fonetica montanesa.png
Límits de la fonètica del muntanyès Modifica el valor a Wikidata
Tipusparlar de transició Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aCantàbria Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües iberoromàniques
llengües íbero-occidentals
asturlleonès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologcant1245 Modifica el valor a Wikidata

El càntabre o muntanyès (cántabru en asturlleonès) és una variant de l'asturlleonès[1] emprada a l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. És característic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantàbria, i d'aquí el seu nom.

El càntabre és una variant de l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com algunes de la província de Lleó. No té regulació ni cap grau de reconeixement en el seu domini lingüístic.[2]

Variants[modifica]

El càntabre té dues subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues està entre els rius Saja i Pas.[cal citació] El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Fernández Juncal, Carmen. Variación y prestigio: estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria (en castellà). Editorial CSIC, 1998, p. 14. ISBN 8400077725. 
  2. «¿Parlas la lingua cántabra?» (en castellà). El Diario Montañes, 28-10-2011. [Consulta: 27 maig 2016].