Càntabre (parla)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Límit de la fonètica del muntanyès

El càntabre (cántabru en càntabre), antigament anomenat muntanyès, és una parla asturlleonesa[1] emprada a l'occident de Cantàbria i algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. És característic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantàbria, i d'aquí el seu nom.

El càntabre és una variant de l'asturià i del lleonès, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com de la província de Lleó. No té acadèmia de la llengua ni cap grau d'oficialitat en el seu domini lingüístic.[2]

Variants[modifica | modifica el codi]

El càntabre té dos subdialectes: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues variants està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fernández Juncal, Carmen. Variación y prestigio: estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria (en castellà). Editorial CSIC, 1998, p. 14. ISBN 8400077725. 
  2. «¿Parlas la lingua cántabra?» (en castellà). El Diario Montañes, 28-10-2011. [Consulta: 27 maig 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]