CCR7
 | |
| Substància | gen  |
|---|---|
| Locus | Cr. 17 q21.2 |
| Identificadors | |
| Símbol | CCR7; BLR2; EBI1; CCR-7; CD197; CDw197; CMKBR7; CC-CKR-7 |
| HUGO | 1608 |
| Entrez | 1236 |
| OMIM | 600242 |
| RefSeq | NM_001838.4; NM_001301714.2 NM_001301717.2 |
| P32248 | |
| PDB | 6QZH |
El receptor de quimiocines CC de tipus 7 és una proteïna codificada pel gen CCR7 en humans. És coneixen dues quimiocines CC lligands d'aquest receptor: CCL19 i CCL21.[1]
Recentment, s'ha classificat aquest receptor amb el nom de CD197 (clúster de diferenciació 197).
Funció[modifica]
El paper més important del receptor CCR7 és guiar la migració cel·lular. Les cèl·lules que expressen CCR7 són atretes per les quimiocines CCL19 i CCL21, secretades pels òrgans linfàtics secundaris (ganglis limfàtics, melsa i MALT). Quan s'uneixen a CCR7, aquest promou la quimiotaxi a favor de gradient de la cèl·lula on es troba cap a les zones de major concentració.
Un exemple de cèl·lules que expressen CCR7 són els limfòcits T verges. Després de superar el procés de maduració al tim, aquestes cèl·lules immunitàries sobreexpressen el CCR7 per tal de migrar fins als ganglis limfàtics,[2] on residiran a l'espera de trobar un antigen que les activi.
De forma similar, les cèl·lules dendrítiques activades sobreregulen el CCR7[2] per viatjar a través del flux sanguini fins a la melsa o pel sistema limfàtic fins a un gangli limfàtic per tal de presentar els antigens que han trobat i activar la resposta immunitària adaptativa.
Al contrari, s'ha demostrat que alguns limfòcits CD8+ efectors amb resposta anti-viral disminueixen la síntesi de CCR7 i perden l'afinitat per residir a les regions limfàtiques de la melsa, participant en la redirecció de les cèl·lules durant la resposta inmunitària.[3][4]
Importància clínica[modifica]
S'ha documentat que el gen CCR7 està sobreexpressat en certs tipus de cèl·lules canceroses, com el càncer pulmonar de cèl·lules no petites,[5] el càncer d'esòfag[6] i el càncer d'estómac.[7] En aquestes cèl·lules tumorals, l'expressió de CCR7 està associada amb la metàstasi als ganglis limfàtics.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Förster, R; Davalos-Misslitz, AC; Rot, A «CCR7 and its ligands: balancing immunity and tolerance.». Nature reviews. Immunology, 8, 5, maig 2008, pàg. 362-71. PMID: 18379575.
- ↑ 2,0 2,1 Worbs, T; Förster, R «A key role for CCR7 in establishing central and peripheral tolerance.». Trends in immunology, 28, 6, juny 2007, pàg. 274-80. PMID: 17462953.
- ↑ Potsch, C; Vöhringer, D; Pircher, H «Distinct migration patterns of naive and effector CD8 T cells in the spleen: correlation with CCR7 receptor expression and chemokine reactivity.». European journal of immunology, 29, 11, novembre 1999, pàg. 3562-70. PMID: 10556810.
- ↑ Cyster, JG «Leukocyte migration: scent of the T zone.». Current biology : CB, 10, 1, 13-01-2000, pàg. R30-3. PMID: 10660291.
- ↑ Takanami, I «Overexpression of CCR7 mRNA in nonsmall cell lung cancer: correlation with lymph node metastasis.». International journal of cancer, 105, 2, 10-06-2003, pàg. 186-9. PMID: 12673677.
- ↑ Ding, Y; Shimada, Y; Maeda, M; Kawabe, A; Kaganoi, J; Komoto, I; Hashimoto, Y; Miyake, M; Hashida, H; Imamura, M «Association of CC chemokine receptor 7 with lymph node metastasis of esophageal squamous cell carcinoma.». Clinical cancer research : an official journal of the American Association for Cancer Research, 9, 9, 15-08-2003, pàg. 3406-12. PMID: 12960129.
- ↑ Mashino, K; Sadanaga, N; Yamaguchi, H; Tanaka, F; Ohta, M; Shibuta, K; Inoue, H; Mori, M «Expression of chemokine receptor CCR7 is associated with lymph node metastasis of gastric carcinoma.». Cancer research, 62, 10, 15-05-2002, pàg. 2937-41. PMID: 12019175.
- ↑ Shields, JD; Fleury, ME; Yong, C; Tomei, AA; Randolph, GJ; Swartz, MA «Autologous chemotaxis as a mechanism of tumor cell homing to lymphatics via interstitial flow and autocrine CCR7 signaling.». Cancer cell, 11, 6, juny 2007, pàg. 526-38. PMID: 17560334.