Caçó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCaçó
Galeorhinus galeus
Galeorhinus galeus1.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaTriakidae
GènereGaleorhinus
Espècie Galeorhinus galeus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Galeorhinus galeus distmap.png
Distribució mundial del caçó (en blau).
Modifica dades a Wikidata

El caçó (Galeorhinus galeus) -també anomenat ca marí, caralló, peix gos o mussola caralló- és un tauró de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes.

Descripció[modifica]

Té cinc fenedures branquials.

Dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona i situada entre les pectorals i les pelvianes. Les aletes pectorals són amples i convexes. L'aleta caudal és molt característica, consta d'un lòbul dorsal molt desenvolupat amb un d'apical ben delimitat. Aletes ventrals i anal menudes.

Presenta espiracle i els orificis nasals esquinçats cap endarrere.

Dents triangulars amb diverses cúspides.

El dors i els flancs són grisencs; el ventre, blanquinós.

Dieta[modifica]

És un tauró pelàgic que s'alimenta de peixos i invertebrats.

Reproducció[modifica]

És ovovivípar.

Ús gastronòmic[modifica]

La seua carn és molt apreciada als Països Catalans. Al sud de la península Ibèrica es consumeix adobada i arrebossada amb el nom de bienmesabe.

Confusió amb altres espècies[modifica]

Altres espècies de tauró anomenades mussoles són molt semblants al caçó però amb la segona aleta dorsal més grossa i similar a la primera, i també de mida més petita. Les espècies que es poden trobar a les costes catalanes són la mussola vera (Mustelus mustelus), la mussola gravatja (Mustelus asterias) i la mussola mediterrània (Mustelus punctulatus).

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caçó Modifica l'enllaç a Wikidata