Vés al contingut

Cal Cabòries

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cal Cabòries
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud479 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVinaixa (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Major, 48 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 45″ N, 0° 58′ 26″ E / 41.42929°N,0.97378°E / 41.42929; 0.97378
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC14092 Modifica el valor a Wikidata

Cal Cabòries és una obra de Vinaixa (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Casa de dos pisos amb balcons de ferro forjat al primer i segon pis. La part baixa fins a una alçada de mig cos és de carreus de pedra sense desbastar deixats a la vista, la resta, està arrebossada. L'entrada és una porta d'arc escarser. Les obertures són allindades, rectangulars i disposades de forma regular. Les de l'últim pis tenen ampits motllurats de pedra. Trobem una motllura que separa la planta baixa del primer pis i una altra que remata l'edifici. Destaca sobretot el balcó del primer pis que està sobre l'entrada, datat vers 1864. L'obertura està flanquejada per dues falses pilastres acanalades amb capitells compostos rematat per un entaulament amb una sanefa geomètrica de gust neoclàssic.[1]

Història

[modifica]

Els primers propietaris de la casa foren la família Tarrós. La part baixa havia estat un antic molí d'oli fins que l'any 1919 passà a ser la cooperativa que just aleshores s'estava creant. Durant uns anys també se sap que fou magatzem de vi i, abans dels 50 del segle xx, el primer pis havia estat caserna de la guàrdia civil que aleshores l'abandonà, ja que no era sòl públic. Aleshores canvià de propietari.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Cal Cabories». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 9 abril 2019].