És un edifici de planta baixa, dos pisos, terrat i torratxa amb galeria i jardí posterior en el qual la barreja d'elements de diferents estils, característica de l'eclecticisme, és un fet: finestres medievalistes, encoixinatsneorenaixentistes, pilastres i capitells neoclàssics, estucat geomètric neomudèjar, balustrades de marbre, reixes de ferro forjat, columnes de ferro colat, escates de ceràmica vidriada, etc.[1]
En plena crisi de la fil·loxera es manté la transformació del carrer Raval eixamplant la via com a part de la carretera Sant Boi a la Llacuna. En aquest context, s'emprèn la
remodelació de la que serà una de les cases emblemàtiques de Sant Sadurní. El 1893 s'inicia la reforma de l'habitatge i l'any següent s'aixeca la tanca i un mirador al jardí posterior que s'obre als carrers Riera i Sant Antoni, seguint l'exemple dels seus veïns. Aprofitant la creixent importància del Raval, s'orienta la façana principal a aquest carrer. L'obra va ser encarregada pels germans Josep i Salvador Rovira Santacana, coneguts amb el sobrenom dels Mota, al mestre d'obres Enric Figueras i Ribas [notes 1] de Barcelona, que treballà a Sant Sadurní per a la família Rovira.[4]
↑Enric Figueras Ribas [no confondre amb l'activista cultural guixolenc homònim] va ser un mestre d'obres, titulat el 1873, que treballà principalment a Barcelona: fent funcions d'arquitecte, se li deuen les cases Olegario Burés (1883); la casa de les Aigües, o de les Altures, actual seu del Districte d'Horta-Guinardó (1890); el Foment Republicà de Sants, antic Ateneu Batllorí (1894); la casa Realp-Llevat (1899); les cases Baltasar de Bacardit (1901), Caterina Pons i Henriette Cros (1903); i la casa Salvador Vendrell (1904). A Sant Sadurní d'Anoia hi dirigí la construcció [2] de la important Cal Mota, dels germans Josep i Salvador Rovira Santacana. Ingressà per oposició a l'ajuntament de Barcelona, en fou responsable d'empedrats i enllambordats el 1903, i posteriorment va ser cap de la secció tercera d'Urbanització i Obres (1909). Probablement morí pels voltants del febrer de 1910, quan la institució amortitzà aquesta darrera plaça.[3]
↑«Cal Mota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].
↑«Cal Mota». Pla d'Ordenació Urbanística Municipal: Catàleg de patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].
.jpg)
,_torre,_des_del_c._Josep_Rovira.jpg)
