Calisson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarCalissons
Capsa de calissons
Característiques
Altres nomscanisson, canissoun
RegióAis de Provença Modifica el valor a Wikidata
País d'origenFrança
On es menjaAis de Provença, Provença
GastronomiaCuina de França
Detalls
Tipusconfit Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsFruita confitada, ametlla

Els calissons són uns dolços tradicionals francesos que consisteixen en una pasta homogènia de color groc clar feta de fruita confitada (en especial, melons i taronges) i ametlles moltes amb una capa final de glassa reial. Els calissons tenen la textura del massapà, però amb un gust més afruitat que recorda molt el del meló. Normalment, els calissons tenen forma d'ametlla i fan uns cinc centímetres aproximadament. Tradicionalment, estan associats amb la ciutat d'Ais de Provença (França) i, per tant, gran part de la producció de calissons prové de la regió de la Provença.[1][2]

Història[modifica]

Es creu que l'origen dels calissons es troba a la Itàlia medieval. Una de les primeres referències als calissons es troben a La crònica dels venecians de Martino di Canale, una obra del 1275. Un text anterior del segle xii utilitzava la paraula calisone per a referir-se a un pastís fet amb ametlles i farina. Hi ha també un altre dolç que es considera el precursor del calisson modern i és la kalitsounia, que estava feta de massapà, fruits secs i espècies com la canyella o el clau i que es va trobar en llocs ocupats pels venecians com, per exemple, Creta.

La introducció dels calissons a la Provença es troba documentada a la meitat del segle xv, al segon casament del rei Renat I d'Anjou. No obstant, altres fonts asseguren que no va aparèixer en la seva forma moderna fins al segle XVI donat que va ser l'època on les ametlles van esdevenir un cultiu típic d'Ais de Provença.

Referències[modifica]