Cama de perdiu helvètica
Chroogomphus helveticus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Gomphidiaceae | ||||||||
| Gènere | Chroogomphus | ||||||||
| Espècie | Chroogomphus helveticus M.M.Moser, 1967 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Gomphidius helveticus | ||||||||
| Sinònims | Gomphidius helveticus
| ||||||||
La cama de perdiu helvètica [1][2] (Chroogomphus helveticus) és un bolet del grup de les pampes, té la superfície del barret seca, de cotonosa a vellutada, fins i tot escatosa en temps sec, de color groc a taronja albercoc.
Morfologia[modifica]
Barret de fins a 7 cm de diàmetre, al principi hemisfèric, en madurar convex, plano-convex en exemplars molt vells; de color ocre pàl·lid amb tons ataronjats, a vegades violeta carmí o violaci rosat; superfície seca, de cotonosa a vellutada, de vegades esquerdada o escamosa.
Làmines lleugerament decurrents, mig espaiades, de color groc a taronja pàl·lid quan són joves, més tard grisenques degut al dipòsit esporal.
Cama majoritàriament cilíndrica, algun cop afusada i aprimada cal al peu; ocràcia amb tints taronges, a vegades amb violeta carmí o color violeta rosat; peu amb miceli rosat.
Tant la cama com el marge del barret poden mantenir restes de vel aracnoïde
Carn de color taronja a groc ataronjat, invariable quan s'exposa a l'aire; olor i gust no distintius.
Hàbitat[modifica]
Més aviat rar, tardoral, propi de l’estatge subalpí; exclusiu de boscos de coníferes, purs o mixtes; tant de pícees com d'avet.
Gastronomia[modifica]
Comestible; cal ser prudent per no confondre amb exemplars mortals de cortinaris vers, com Cortinarius speciosissimus.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 2,0 2,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ Scambler, Ross; Niskanen, Tuula; Assyov, Boris; Ainsworth, A. Martyn; Bellanger, Jean-Michel; Loizides, Michael; Moreau, Pierre-Arthur; Kirk, Paul M.; Liimatainen, Kare «Diversity of Chroogomphus (Gomphidiaceae, Boletales) in Europe, and typification of C. rutilus». IMA Fungus, 9, 2018, pàg. 271–290.
- ↑ «Chroogomphus helveticus (Singer) M.M. Moser». boletales.com. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «Chroogomphus helveticus (Singer) M.M. Moser» (en italià). Amint. [Consulta: 17 novembre 2023].