Carretera a l'infern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Camp de l'infern)
Infotaula de pel·lículaCarretera a l'infern
The Hitcher
Fitxa
DireccióRobert Harmon
Protagonistes
Producció
  • David Bombyk
  • Kip Ohman
GuióEric Red Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMark Isham Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Seale Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank J. Urioste Modifica el valor a Wikidata
Productora
DistribuïdorTriStar Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1986
Durada97 minuts[1]
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost$5.8 milions
Recaptació$7.9 milions
Descripció
GènereThriller, terror, Road Movie
Temaassassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0091209 Filmaffinity: 369049 Allocine: 36723 Rottentomatoes: m/the_hitcher Letterboxd: the-hitcher Mojo: hitcher Allmovie: v22639 Metacritic: movie/the-hitcher-1986 TMDB.org: 9542 Modifica el valor a Wikidata

Carretera a l'infern (títol original: The Hitcher) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Harmon, estrenada l'any 1986. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Mentre fa ruta per Califòrnia, un jove americà agafa un autoestopista que resulta ser un autèntic psicòpata. Per l'heroi, Jim Halsey, és el començament d'un llarg viatge cap a l'horror, a la vegada acorralat per l'assassí i blanc per la policia que el fa responsable dels homicidis que no ha comès.[3]

Repartiment[modifica]

  • C. Thomas Howell: Jim Halsey
  • Rutger Hauer: John Ryder
  • Jennifer Jason Leigh: Nash
  • Jeffrey DeMunn: el capità Esteridge
  • John M. Jackson: el sergent Starr
  • Billy Green Bush: l'oficial Donar
  • Jack Thibeau: l'oficial Prestone
  • Armin Shimerman: el sergent del interrogatori
  • Gene Davis: l'oficial Dodge
  • Jon Van Ness: l'oficial Hapscomb
  • Henry Darrow: l'oficial Hancock
  • Tony Epper: l'oficial Conners
  • Tom Spratley: el propietari
  • Colin Campbell: l'obrer

Rebuda[modifica]

La pel·lícula va ser un fracàs comercial, informant aproximadament 5.844.000 $ al box-office a Amèrica del Nord per un pressupost de 6 milions.[4]

Ha rebut crítiques moderades, recollint 59 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 5,7/10 i sobre la base de 32 críticos, al lloc Rotten Tomatoes.[5]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El rodatge es va desenvolupar a Amboy, Barstow, el desert dels Mojaves, el parc nacional del vall de la Mort, el comtat d'Imperial, Lake Mead i Los Angeles.
  • La pel·lícula, que va ser seguida per Hitcher 2 (2003), va tenir un remake, Hitcher (2007).
  • La cançó Don't Stop Lovin' Me va ser interpretada per Mickey Jones.
  • El guionista Eric Red va declarar que la història li va ser inspirada per la cançó de Doors, Riders on the Storm.[6]
  • El primer muntatge de la pel·lícula durava tres hores.
  • Abans d'acabar en les mans de Rutger Hauer, el paper de John Ryder va ser proposat primer a Terence Stamp i Sam Elliott.
  • El vehicle utilitzat al final de la pel·lícula és un Dodge Ramcharger.
  • A destacar, la petita aparició del guionista Eric Red en el paper de l'adjunt del xèrif que escorta John Ryder pel seu trasllat penitenciari.
  • Es tracta de la segona pel·lícula en la que treballen Jennifer Jason Leigh i Rutger Hauer després de Els senyors de l'acer l'any 1985.

Premis[modifica]

  • Gran premi del jurat, premi de la crítica i premi TF1, en el Festival de la pel·lícula policíaca de Cognac el 1986.

Referències[modifica]

  1. «THE HITCHER (18)». British Board of Film Classification, 27-02-1986. [Consulta: 19 gener 2016].
  2. esadir.cat. Carretera a l'infern. esadir.cat. 
  3. «The Hitcher». The New York Times.
  4. Hitcher a Box Office Mojo.
  5. Hitcher a Rotten Tomatoes.
  6. «trivia The Hitcher». ImdB.