Campionat del món de ciclisme en ruta masculí amateur

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Campionat del món de ciclisme en ruta masculí amateur
Detalls de la cursa
Data anual
Disciplina carretera
Tipus amateur
Organitzador Unió Ciclista Internacional
Història
Primera edició 1921
Darrera edició 1995
Primer vencedor  Gunnar Sköld (SWE)
Darrer vencedor  Danny Nelissen (NED)
Modifica dades a Wikidata

El Campionat del món de ciclisme en ruta masculí amateur és una competició ciclista organitzada per la Unió Ciclista Internacional que dóna al vencedor el títol de campió del món.

La primera edició es disputà entre el 1921 i el 1995, quan fou substituïda pel Campionat del món sub-23.

Palmarès[modifica]

Prova Or Argent Bronze
1921 SWE Gunnar Sköld DEN Willum Nielsen GBR Charles Davey
1922 GBR David Marsh GBR William Burkill GBR Charles Davey
1923 Itàlia Liberio Ferrario SUI Othmar Eichenberger SUI Georges Antenen
1924 FRA André Leducq SUI Otto Lehner FRA Armand Blanchonnet
1925 BEL Henri Hoevenaers FRA Marc Bocher NED Gerrit van den Bergh
1926 FRA Octave Dayen FRA Jules Merviel Itàlia Pierre Polano
1927 BEL Jean Aerts GER Rudolf Wolke Itàlia Michele Orecchia
1928 Itàlia Allegro Grandi Itàlia Michele Mara BEL Jean Aerts
1929 Itàlia Pierino Bertolazzo Itàlia Remo Bertoni FRA René Brossy
1930 Itàlia Giuseppe Martano Itàlia Eugenio Gestri GER Rudolf Risch
1931 DEN Henry Hansen Itàlia Giuseppe Olmo DEN Leo Nielsen
1932 Itàlia Giuseppe Martano SUI Paul Egli FRA Paul Chocque
1933 SUI Paul Egli SUI Kurt Stettler BEL Joseph Lowagie
1934 NED Kees Pellenaers FRA André Deforge BEL Paul André
1935 Itàlia Ivo Mancini FRA Robert Charpentier DEN Werner Grundhal
1936 SUI Edgar Buchwalder SUI Gottlieb Weber Itàlia Pierino Favalli
1937 Itàlia Adolfo Leoni DEN Frode Sorensen Alemanya Fritz Scheller
1938 SUI Hans Knecht SUI Josef Wagner NED Joop Demmenie
No disputats per culpa de la Segona Guerra Mundial
1946 FRA Henry Aubry SUI Ernest Stettler BEL Henri Van Kerkhove
1947 ITA Alfio Ferrari ITA Silvio Pedroni NED Gerard Van Beek
1948 SWE Harry Snell BEL Lievin Lerno SWE Olle Wanlund
1949 NED Henk Faanhof LUX Henri Kass NED Hubert Vinken
1950 AUS Jack Hoobin FRA Robert Varnajo ITA Alfio Ferrari
1951 ITA Gianni Ghidini ITA Rino Benedetti NED Jan Plantaz
1952 ITA Luciano Ciancola BEL André Noyelle LUX Roger Ludwig
1953 ITA Ricardo Filippi ITA Gastone Nencini BEL Rik Van Looy
1954 BEL Emiel Van Cauter DEN Hans Andresen NED Martin Van den Borgh
1955 ITA Sante Ranucci ITA Lino Grassi ITA Dino Bruni
1956 NED Frans Mahn BEL Norbert Verougstraete NED Jan Buis
1957 BEL Louis Proost ITA Arnaldo Pambianco NED Schalk Verhoef
1958 RDA Gustav-Adolf Schur BEL Valère Paulissen BEL Henri De Wolf
1959 RDA Gustav-Adolf Schur NED Bastiaan Maliepaard BEL Constant Goosens
1960 RDA Bernhard Eckstein RDA Gustav-Adolf Schur BEL Willy Vanden Berghen
1961 FRA Jean Jourden FRA Henri Belena FRA Jacques Gestraud
1962 ITA Renato Bongioni DEN Ole Ritter NED Arie den Hartog
1963 ITA Flaviano Vicentini FRA Francis Bazire FRG Winfried Bölke
1964 BEL Eddy Merckx BEL Willy Planckaert SWE Gösta Pettersson
1965 FRA Jacques Botherel Espanya José Manuel Lasa ITA Battista Monti
1966 NED Evert Dolman GBR Leslie West DEN Willy Skibby
1967 GBR Graham Webb FRA Claude Guyot NED René Pijnen
1968 ITA Vittorio Marcelli BRA Luis-Carlos Florès SWE Erik Pettersson
1969 DEN Leif Mortensen BEL Jean-Pierre Monséré BEL Gustave Van Roosbroeck
1970 DEN Jorgen Schmidt BEL Ludo Van der Linden BEL Tony Gakens
1971 FRA Régis Ovion BEL Freddy Maertens Espanya José Luis Viejo
1972 No disputat per haver-hi Jocs Olímpics
1973 POL Ryszard Szurkowski POL Stanisław Szozda FRA Bernard Bourreau
1974 POL Janusz Kowalski POL Ryszard Szurkowski SUI Michel Kuhn
1975 NED André Gevers SWE Sven-Ake Nilsson ITA Roberto Ceruti
1976 No disputat per haver-hi Jocs Olímpics
1977 ITA Claudio Corti URS Sergueï Morozov ITA Salvatore Maccali
1978 SUI Gilbert Glaus POL Krzysztof Sujka SUI Stefan Mutter
1979 ITA Gianni Giacomini POL Jan Jankiewicz RDA Bernd Drogan
1980 No disputat per haver-hi Jocs Olímpics
1981 URS Andrei Vedernikov BEL Rudy Rogiers SUI Gilbert Glaus
1982 RDA Bernd Drogan BEL Francis Vermaelen SUI Jorg Bruggmann
1983 RDA Uwe Raab SUI Niki Rüttimann POL Andrzej Serediuk
1984 No disputat per haver-hi Jocs Olímpics
1985 POL Lech Piasecki DEN Johnny Weltz BEL Frank Van de Vijver
1986 RDA Uwe Ampler NED John Talen NED Arjan Jagt
1987 FRA Richard Vivien FRG Hartmut Bölts DEN Alex Pedersen
1988 No disputat per haver-hi Jocs Olímpics
1989 POL Joachim Halupczok FRA Eric Pichon FRA Christophe Manin
1990 ITA Mirko Gualdi ITA Roberto Caruso FRA Jean-Philippe Dojwa
1991 URS Viktor Rjaksinski ITA Davide Rebellin SUI Beat Zberg
1992 No disputat per haver-hi Jocs Olímpics
1993 GER Jan Ullrich LAT Kaspars Ozers CZE Lubor Tesar
1994 DEN Alex Pedersen SVK Milan Dvorscik FRA Christophe Mengin
1995 NED Danny Nelissen ITA Daniele Sgnaolin COL Víctor Becerra[1]

Medaller[modifica]

Posició País Or Plata Bronze Total
1 Itàlia Itàlia 18 12 8 38
2 França França 7 9 8 24
3 Països Baixos Països Baixos 6 2 11 19
4 República Democràtica Alemanya RDA 6 1 1 8
5 Bèlgica Bèlgica 5 10 11 26
6 Suïssa Suïssa 4 8 6 18
7 Dinamarca Dinamarca 4 5 4 13
8 Polònia Polònia 4 4 1 9
9 Regne Unit Regne Unit 2 2 2 6
10 Suècia Suècia 2 1 3 6
11 Unió Soviètica Unió Soviètica 2 1 0 3
12 Alemanya Alemanya 1 2 3 6
13 Austràlia Austràlia 1 0 0 1
14 Espanya Espanya 0 1 1 2
Luxemburg Luxemburg 0 1 1 2
16 Letònia Letònia 0 1 0 1
Brasil Brasil 0 1 0 1
Eslovàquia Eslovàquia 0 1 0 1
19 Txecoslovàquia Txecoslovàquia 0 0 1 1
Colòmbia Colòmbia 0 0 1 1
Total 62 62 62 186

Referències[modifica]

  1. «Becerra, un bronce retardado en el mundial». eltiempo.com, 22-05-1996 [Consulta: 30 novembre 2015]. En un principi la medalla de bronze fou guanyada per l'equatorià Pedro Álvaro Rodríguez, però se li va retirar per donar positiu en un control posterior