Vés al contingut

Can Maians

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Maians
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud90 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilassar de Dalt (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LlocCtra. Premià de Mar a Vilassar de Dalt Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 30′ 46″ N, 2° 21′ 46″ E / 41.51267°N,2.36283°E / 41.51267; 2.36283
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1812-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005777 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2030 Modifica el valor a Wikidata

Can Maians és un casal de Vilassar de Dalt (Maresme) amb una torre de defensa declarada com a bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

[modifica]

En aquest indret hi havia el Mas Eroles, documentat el 1290 i en domini del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle xi.[1][2] El 1365, els Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, mitjançant l'exercici del dret de fadiga, aconseguiren la propietat en alou de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere Des Bosc.[2] El 1480, Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negociaren i signaren el privilegi de Ferran el Catòlic de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer.[2]

El 1551, el príncep Felip, futur Felip II, atorgà a Bernat Eroles el permís per a la construcció d'una torre de guaita per a prevenir les ràtzies procedents de les naus turques i, en general de l'orient mediterrani, la qual es realitzà el 1568, poc abans de la batalla de Lepant (1571).[2][1] El 1615, la pubilla Marianna Eroles[3] es casà amb Jaume Maians[4] i tingueren una filla, Maria Eroles i Maians,[5] que es casà amb Francesc de Llança,[6][2] de Sant Julià del Fou. El 1686, el seu fill Josep de Llança i Eroles (1665-1724)[7] es va casar amb Maria Rosa Derrocada (1670-1719),[8] pubilla de Can Derrocada de Sant Pere de Vilamajor,[9][2] i a la mort dels seus pares i del seu germà gran Jaume (†1720)[10] esdevingué hereu de Can Maians, del qual era usufructuària la vídua d'aquest darrer, Maria Amell i Fructuós (1674-1750).[11][12]

Durant les tres generacions següents, els propietaris de Can Maians i Can Derrocada portaren els cognoms Llança i Derrocada: Rafael de Llança i Derrocada (†1744),[13] casat el 1714 amb Marianna Amell i Fructuós;[14][15] Jaume de Llança-Derrocada i Amell (†1778),[16] casat amb Margarida Perpunter i Pons;[17][18] i Rafael de Llança-Derrocada i Perpunter,[19] casat amb Caterina de Valls-Morera i Bosch.[20][18] L'hereu Rafael de Llança i de Valls (1772-1833)[21] era militar i es va casar amb Dolors Esquivel i Hurtado de Mendoza,[22][18] amb qui va tenir tres fills: l'hereu Rafael (1821-1893),[23] Benet (1822-1863)[24] i Dolors de Llança i Esquivel (1825-1903).[25][18] La seva dona va morir com a conseqüència del tercer part.[26]

Rafael de Llança i Esquivel es va casar amb Ramona Vilavella[27] i van ser pares de Ramona de Llança i Vilavella,[28] casada amb Manuel Moreno-Churruca.[29][18] La seva filla Dolors Moreno-Churruca i de Llança (1880-1955)[30] es va casar amb Ignasi de Bufalà i de Ferrater (1879-1954),[31][32][18] i Can Maians va ser heretat per la seva filla Marianna de Bufalà i Moreno-Churruca (1907-1980),[33] casada amb Rafael Fernández de Bobadilla y Ragel (1901-1979),[34] almirall de l'Armada Espanyola.[35][36][18]

Descripció

[modifica]

Consta de planta baixa, pis i golfes, reflectint al pany de paret els cinc cossos perpendiculars que subdivideixen el seu interior en alçada. Està cobert amb una teulada amb dos vessants amb un carener paral·lel a la façana. Aquesta darrera ressalta per la gran quantitat d'obertures: portals, finestres i balcons representen les llindes, brancals i ampits realitzats amb carreus de pedra, així com els angles.[1] Sobre el balcó principal hi ha esculpit en pedra un escut d'armes amb els blasons dels Llança de Sant Julià del Fou i els Derrocada de Sant Pere de Vilamajor.[37][1]

A la distribució interna crida l'atenció l'escala situada al cos central, que forma un pati cobert que sobresurt pel damunt del carener de la teulada.[1]

La torre de defensa i guaita està adossada i comunicada amb la casa. És planta circular formada per una planta baixa, tres pisos i un terrat. Les quatre plantes estan cobertes amb voltes, i una escala de cargol comunica la primera amb les dues superiors i el terrat, de manera que la planta baixa queda independent, car, com tantes torres coetànies, l'accés s'hi feia pel pis. El terrat està envoltat de merlets i matacans, molt ben conservats, sens dubte, gràcies a alguna restauració. La part baixa de la torre és atalussada. Exteriorment, es poden veure les poques obertures, espitlleres i finestres que en té i que segueixen un esquema gòtic tardà: la llinda amb motllures i lobulada i els carreus dels brancals treballats.[1]

El 1795, s'obrí una porta a la planta baixa de la torre, que es convertí en capella.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Can Maians». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Can Maians». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  3. ↑ «Marianna Eroles». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  4. ↑ «Pere Jaume Mayans». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  5. ↑ «María Eroles y Mayans». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  6. ↑ «Francesc de LLanza». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  7. ↑ «Joseph de LLanza y Eroles». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  8. ↑ «Maria Rosa Derrocada Xammar y Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  9. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 31-32.
  10. ↑ «Jaume de LLanza y Eroles». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  11. ↑ «María Amell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 31-33.
  13. ↑ «Rafael de LLanza y Derrocada». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  14. ↑ «Marianna Amell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  15. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 34.
  16. ↑ «Jaume de Llanza Derrocada y Amell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  17. ↑ «Margarita Pergunter y Pons». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 Plantada y Aznar, 1968, p. 35.
  19. ↑ «Margarita Pergunter y Pons». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  20. ↑ «Caterina Maria Serafina de VALLS-MORERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ «Rafael de Llanza y Valls». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  22. ↑ «Maria Dolores Esquivel y Hurtado de Mendoza». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  23. ↑ «Rafael Llanza y Esquivel». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  24. ↑ «Benet Ramon de Llanza y de Esquivel». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  25. ↑ «María Dolores de Llanza y Esquivel». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  26. ↑ Alcalá, César. «Rafael de Llanza de Valls Perpintiey Hurtado de Mendoza». Diccionario Biográfico. Real Academia de la Historia.
  27. ↑ «Raimunda VILABELLA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  28. ↑ «Ramona LLANZA VILABELLA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  29. ↑ «Manuel MORENO-CHURRUCA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  30. ↑ «Mª Dolores MORENO-CHURRUCA DE LLANZA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  31. ↑ «Ignacio BUFALÁ DE FERRATER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  32. ↑ Baiges Minguella i Suau Castro, 2020, p. 27-28.
  33. ↑ «Mª Ana BUFALÁ MORENO-CHURRUCA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  34. ↑ «Rafael FERNÁNDEZ DE BOBADILLA RAGEL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  35. ↑ «Rafael Fernández de Bobadilla y Ragel». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
  36. ↑ Baiges Minguella i Suau Castro, 2020, p. 28-29.
  37. ↑ Plantada y Aznar, 1968, p. 15.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Maians
  • «Can Maians». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Torre de Can Maians». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Maians&oldid=34885663»