Can Mitjans de Guardiola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xviii, XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Viladecavalls (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Viladecavalls (Vallès Occidental) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 34862 | |||
Can Mitjans de Guardiola és una masia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
És una masia de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana està precedida per una escalinata que mena a la porta principal d'arc de mig punt adovellada. Les obertures es reparteixen de forma simètrica; a la planta baixa hi ha una finestra a banda i banda de la porta, amb la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra; al primer pis s'obren 4 finestres de característiques similars a les del primer pis i a les golfes hi ha una galeria formada per petits arcs de mig punt amb l'arcada central més ample que la resta. A banda i banda de la casa hi ha altres cossos, de diferents alçades, annexos. Davant del mas hi ha l'antiga era que queda tancada per un mur amb una porta d'arc rebaixat i coronada per una petita teulada a dues aigües.[1]
Història[modifica]
És una masia coneguda també com a Mas Guardiola, Mas d'en Mitjans de la Guardiola o Casa Mitjans de la Torre. Segons S. Cardús, en origen era una de les guardioles, o torres de guaita, establertes als segles VIII i IX durant la reconquesta de Catalunya.[1] Les referències documentals són molt escasses. L'any 1302 apareix documentat un Guillem de Çaguardiola, de la parròquia de Santa Maria de Taudell, que possiblement era senyor d'aquesta casa forta.[1]
Al segle xv sembla que el domini era del monestir de Sant Cugat.[1] Una inscripció a la façana explica que la casa fou tres vegades víctima del foc i per aquesta raó es va haver de reedificar diverses vegades. L'incendi del 1714 la va destruir completament i la nova construcció data del 1735. Les últimes reconstruccions són del 1935.[1]