Can Raventós (Sarrià)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | Bonaplata, 44-52 i Fontcoberta, 16-24 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30358 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2217 | |||
,_c._Bonaplata_44-52.jpg)
Can Raventós o Can Nadal és una casa-torre situada al carrer de Bonaplata de Sarrià (Barcelona), catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Té planta quadrada, i és de planta baixa i dos pisos, coberta amb un terrat envoltat per una balustrada. Té dos cossos annexes més baixos, dedicats també a habitatge.[2]
Història[modifica]
Can Vidal[modifica]
Segons la documentació conservada, la casa-torre va ser construïda pel comerciant Joan Bacigalupi i Ottone[3] en una data indeterminada entre 1805 i 1817.[4][5][6] El 1837, el seu fill Serafí Bacigalupi i Litta[7] va vendre la finca al comerciant Bartomeu Vidal i Mayol (1776-1841),[8][5][6] que en morir el 1841, va deixar com a hereus universals els seus fills Bartomeu (1822-1877) i Josep Rufí Vidal i Nadal (1826-1866),[9] i la seva víuda Marianna Nadal i Ferrater (1793-1870) com a usufructuària.[5][6]
El 1865, el seu apoderat va demanar permís per a construir una galeria adossada a la casa del carrer Major o de Barcelona, 56, segons el projecte del mestre d'obres Rupert Mateu.[10][5][6] Segons les cartes de pagament, hi intervingueren el paleta Fidel Puig i Gadaló, i el serraller Antoni Vallet i Padreny.[6]
Can Nadal[modifica]
El 1875, i després de diverses negociacions, l'hisendat i polític Josep Maria Nadal i Vilardaga (1845-1908),[5] net del comerciant Joan Nadal i Ferrater,[11] va comprar la finca a Consol de Moragas i Quintana, vídua de Josep Rufí Vidal (que havia mort el 1866 deixant una filla menor d'edat),[6] i tot seguit, va demanar permís per a obrir-hi una porta al carrer.[12][5]
El cardenal Casañas era un visitant assidu a la casa, i assistí espiritualment Josep Maria Nadal a la seva mort el 1908.[2] Aleshores, la propietat va passar a mans d'un dels seus fills, Josep Maria Nadal i Ferrer (germà de l'advocat i polític Joaquim Maria de Nadal i Ferrer),[13] que el 1917 va demanar permís per a enderrocar la teulada i les golfes i substituir-les per un terrat.[14][5]
Can Raventós[modifica]
El 1941, la vídua Concepció Baixeras i Felip va vendre la finca a Montserrat Raventós i d'Espona.[5][6] El 1943, el seu pare Magí Raventós i Fatjó (1897-1971)[15] va demanar permís per a reformar la casa, segons el projecte de l'arquitecte Ramon Raventós.[5][6] Entre altres coses, es va tapiar la galeria i la porta oberta el 1875.[5] Uns anys més tard, el 1947, es va construir un bloc de pisos a l'extrem septentrional, que es va segregar de la resta de la finca (Bonaplata, 42).[5][6]
Després de diverses vicissituds, i amb l'oposició veïnal representada per la plataforma «Defensem Can Raventós»,[16][17][18] el 2020 es va aprovar el PEIMU per a l'ordenació de la parcel·la amb front als carrers Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 de Barcelona, promogut per la immobiliària Bigdal 5000 SL i que preveu la construcció de dos blocs de pisos al jardí que envolta la casa.[19]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Raventós». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Can Nadal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Giovanni BACIGALUPI-OTTONE». geneanet. Torredembarra.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, manual 1.143/6, f. 290v-297v, 13-12-1817. Testament de Joan Bacigalupi i Ottone.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Rogent i Albiol, 2018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Veclus SL. Estudi històric i arquitectònic de la finca del número 44-52 del carrer Bonaplata (Fontcoberta, 16-24) de Barcelona, 2009.
- ↑ «Serafi BACIGALUPI-LITTA». geneanet. Torredembarra.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 27-9-1837.
- ↑ «Jose Rufino Vidal y Nadal family tree» (en anglès). ancestry.
- ↑ AMDSG, 27-2-1865.
- ↑ «Joseph Maria de Nadal i Vilardaga». geneanet. Edgar Wills Ariza.
- ↑ AMDSG, 10-1875.
- ↑ «Joaquim Maria De Nadal Y Ferrer». geneanet. Edgar Wills Ariza.
- ↑ AMDSG, 10-8-1917.
- ↑ «Magi Raventos Fatjo». geneanet. cecil3.
- ↑ de Oleza, Jaime. «Los jardines de Can Raventós, un error urbanístico». Metropoli, 20-11-2020.
- ↑ Aguilera, Gemma. «La pressió immobiliària a Sarrià assetja una masia senyorial del segle XIX». TotBarcelona, 10-04-2022.
- ↑ Llorens Sala, Montse. «Un anunci de pisos en venda a Can Raventós posa en alerta els veïns de Sarrià. El consistori fa mesos que negocia amb la propietat perquè la finca passi a mans municipals, però de moment no s'ha arribat a cap acord per fer una permuta». betevé, 14-06-2023.
- ↑ «Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a l'ordenació de la parcel·la amb front als carrers Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 de Barcelona». Portal d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona, 23-09-2020.
Bibliografia[modifica]
- Rogent i Albiol, Jordi. Estudi històric i arquitectònic de l'edifici situat al carrer Bonaplata, 44-52 al districte de Sarrià de Barcelona, agost 2018.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Raventós |
- Fernández, Oriol. «Can Raventós, una finca de Sarrià que reclamen els veïns. L'Ajuntament ha aprovat la construcció de 36 pisos de luxe i un pàrquing de tres plantes». betevé, 25-11-2020.
- «La Plataforma Defensem Can Raventós reclama l’aturada immediata de les obres dels pisos de luxe al jardí». Plataforma Defensem Can Raventós (blog), 22-08-2023.