Canó automàtic M39
 Canó automàtic M39 d'un caça F-5 brasiler | |
| Tipus | revolver cannon (en)  i canó automàtic  |
|---|---|
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1952 - actualitat |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1951 |
| Dissenyador | Ford Motor Company |
| Fabricant | Pontiac, Ford i altres |
| Quantitat | 35.500 |
| Variants | M39, M39A1, M39A2, M39A3 |
| Especificacions | |
| Pes | 80,9 kg |
| Longitud | 1,83 m |
| Munició | 20×102 mm (en) |
| Calibre | 20 × 102 mm |
| Canons | Un |
| Sistema de tret | Tipus revòlver de 5 recambres |
| Cadència de tir | 1.500 ppm |
| Velocitat de la bala | 1.030 m/s |
El canó automàtic M39 va ser un canó automàtic de calibre 20 x 102 mm amb un sol canó i recambres revòlver. Va ser desenvolupat a finals de la dècada de 1940 per a la Força Aèria dels Estats Units. Fou emprat fonamentalment per armar avions de combat de dels inicis de la dècada de 1950 fins a la dècada de 1980.
Desenvolupament[modifica]
L'M39 va ser desenvolupat a la Springfield Armory sobre la base del Mauser MG 213, disseny alemany de la Segona Guerra Mundial en calibres de 20 i 30 mm. El mateix canó va servir d'inspiració pels canons automàtics de calibre 30 mm ADEN (britànic) i DEFA (francès). Tot i això els americans van optar pel calibre menor de 20 mm, aconseguint una cadència de foc i velocitats majors a canvi de menor poder de destrucció de cada projectil. Aquest mateix calibre, 20 × 102 mm, fou seleccionat pel francès Canó automàtic M621 .[1]
Inicialment designat T-160 aqusesta nova arma es va instal·lar en diversos F-86 Sabre el 1952 en el marc del programa "GunVal". Foren provats en combat a la Guerra de Corea el 1953 i posteriorment seleccionats per equipar la variant H de l'F-86 Sabre. També equiparen als avions de combat F-100 Super Sabre, F-101A and F-101C Voodoo, i el F-5 Freedom Fighter. Els models actuals de l'F-5 Tiger II encara utilitzen la versió M39A2 d'aquest canó automàtic, introduïda el 1964.[2]
Especificacions dels projectils[modifica]
- Pes del projectil: 101 g
- Tipus:
- M56A3
- M242
- projectil trencador-incendiari amb traçador HE-I-T
- M53
- projectil perforant incendiari (AP-I) amb punta d'acer i un 50% de probabilitat de perforar 6,3 mm de blindatge homogeni a una distància de 1.000 m i un angle d'impacte de 0°.[3]
- M775
- projectil perforant incendiari amb traçador (AP-I-T)
- M55A2
- projectil de pràctica (TP)
- M220
- projectil de pràctica amb traçador (TP-T)
Vegeu també[modifica]
- Mauser BK-27 — disseny alemany comparable
- M61 Vulcan — Canó automàtic rotatori americàe. També de calibre 20 × 102 mm va ser el substitut de l'M39 i es troba en servei amb múltiples avions de combat dissenayts als Estats Units.
Referències[modifica]
- ↑ Jane's Ammunition Handbook, Coulsdon: Jane's Information Group Ltd., 1993, p. 40.
- ↑ Jane's Air Launched Weapons, Coulsdon: Jane's Information Group Ltd., 2000, p. 602.
- ↑ 3,0 3,1 «aircav.com - ammunition: 20mm». [Consulta: 11 juliol 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó automàtic M39 |