Casa dels Infants Orfes

(S'ha redirigit des de: Capella dels Infants Orfes)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Capella de la Casa dels Infants Orfes
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióElisabets, 24 i Pl. Àngels, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.38296°N,2.167915°E / 41.38296; 2.167915
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40293 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona555 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantCasa Àsia (2023)
Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (1988–2022) Modifica el valor a Wikidata
Façana al carrer de Montalegre
Façana a la plaça dels Àngels
Caixa de donacions
Antic portal de la Casa dels Infants Orfes, traslladat a la Casa de la Misericòrdia

La Casa dels Infants Orfes és un conjunt arquitectònic del Raval de Barcelona, les restes del qual han estat desmembrades, i així, la part afrontada al carrer de Montalegre pertany a l'Escola Vedruna Àngels, mentre que la capella, catalogada com a bé cultural d'interès local,[1][2] va acollir entre 1988 i 2022 la seu de la Fundació CIDOB (Centre d'Informació i Documentació Internacionals de Barcelona),[2] i actualment hi ha la Casa Àsia.[3]

Història[modifica]

La Casa dels Infants Orfes va ser construïda el segle xvi com a seu de la institució fundada l'any 1370 per Guillem des Pou per a acollir-hi alguns infants orfes de la diòcesi de Barcelona. La capella va ser contractada per Claudi Cosal l'any 1680, encara que fou remodelada l'any 1785.[2] El cos d'edifici del carrer de Montalegre va ser reconstruït el 1804 segons el projecte del mestre de cases Josep Alier,[4] i el 1819 es va ampliar la capella cap a la plaça dels Àngels amb un cos annex.[5]

El 1848 va passar a ser la seu de l'escola de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i el 1875 passà a mans de les Carmelites de la Caritat, que la convertiren en convent fins al 1910, quan acollí l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.[2] Durant la Guerra Civil espanyola fou usada com a seu del Sindicat d'Espectacles, fins que acabada la guerra tornà a mans de les Carmelites.[2]

A principis de la dècada de 1990, gran part del conjunt fou enderrocat per a la construcció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la consegüent reurbanització del carrer de Montalegre. Tot i ser un edifici catalogat, l'operació fou molt agressiva i provocà, fins i tot, el trasllat del seu portal principal (un excel·lent exemplar renaixentista del 1578) a la veïna Casa de la Misericòrdia, al carrer de les Ramelleres, 17.[2]

Descripció[modifica]

El cos de tres pisos afrontat al carrer de Montalegre és el resultat de la demolició de gran part del conjunt a principis de la dècada del 1990, raó per la qual combina finestrals i murs històrics de pedra amb finestres i murs arrebossats de poca entitat arquitectònica. La capella, en canvi, mostra els acabats originals del segle xvii.[2]

Aquesta sòbria façana, que dona al carrer d'Elisabets, presenta murs de carreus desbastats que en origen probablement es presentaven revestits amb morters. La pedra treballada només té presència en les cadenes d'angle, els cornisaments i el portal d'accés allindanat, emmarcat per platabandes clàssiques i coronat per un frontó triangular sostingut sobre mènsules ornades a base de relleus amb sanefes de moneda. La porta encara conserva l'antiga caixa de donacions, acabada amb fusta motllurada i amb la inscripció «Caritat per los pobres del Hospital de Nostra Senyora dels Ynfants Orfens. Añy 1785». A sobre hi ha un ull de bou que il·lumina l'interior de la capella per la zona del cor és rematat per una cornisa horitzontal i una fornícula avui buida encaixada dins el perfil en doble vessant de la façana.[2]

La capella, de nau única, es presenta coberta amb voltes d'aresta amb llunetes i està flanquejada per capelles laterals intercomunicades que s'obren a la nau per mitjà d'arcs de mig punt. L'imagineria i els elements ornamentals desaparegueren l'any 1936 i en l'actualitat es mostra revestida amb morter blanc.[2]

Referències[modifica]

  1. «Antiga Capella dels Infants Orfes. Dependències del CIDOB». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Capella dels Infants Orfes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Ballada, Marta. «Casa Àsia es trasllada temporalment a unes noves oficines del barri del Raval», 11-05-2023. [Consulta: 10 novembre 2023].
  4. «Francesc Comes del Brugar. Procurador dels administradors de la Casa i Hospital d'Orfes. (Montalegre) i plaça dels Àngels. Enderrocar les façanes i reedificar amb 3 pisos, posar balcons i guarda-rodes». C.XIV Obreria C-94/1804-092. AHCB, 17-05-1804.
  5. «Administració d'Infants Orfes. Plaça dels Àngels. Capella. Ampliar l'església ocupant terreny de la plaça». C.XIV Obreria C-112/1818-118. AHCB, 21-12-1818.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa dels Infants Orfes
  • «Antiga Capella dels Infants Orfes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.