Carles Barba Masagué
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1923  Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 10 novembre 2020 (97 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, director de cinema |
  | |
Carles Barba Masagué, o Carlos Barba, (Terrassa (Vallès Occidental), 21 de març 1923 - 10 de novembre 2020) fou un empresari i director de cinema documental.[1][2]
Va estudiar a l'Escola Pia de Terrasa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià amb matèries primeres tèxtils.[1] Com molts amateurs, va descobrir la seva passió prioritària d'una manera espontània, registrant en imatges les seves vivències.[3]
El seu cinema constitueix un documental de l'època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant la societat burgesa que freqüentava, per exemple, el Club de Polo, però també les condicions de vida dels immigrants, fent-se acompanyar per Francesc Candel.[3] Els seus guions destil·len un humor agredolç i va més enllà del que estava permès, amb una certa ambigüitat, presentant les dues cares més oposades de la moral social d'aquella època. Ell mateix accepta que, de vegades, ha estat cruel en els seus plantejaments.[1]
El crític Jordi Tomàs defineix Carles Barba[1][4] com un director que practica un documental allunyat dels cànons tradicionals, amb ironia i una quantitat quasi calidoscòpica d'imatges aparentment inconnexes, que per la màgia d'un incisiu comentari i un muntatge vertebrador adquireixen coherència. Un ritme àgil i l'abundància d'una interessant tipologia humana, amb clares reminiscències fellinianes, són també característiques definidores del seu cinema.
Obtingué el reconeixement diversos cops del Concurso Nacional de Cinema Amateur convocat pel CEC[5] amb les pel·lícules ¡A mí Paris!, "Pinceladas romanas", “Barcelona, Barcelona" i “Barcelona Show”. És guanyador del primer premi al Concurso Nacional de Segovia amb “Los Sanfermines”.[6] Guanyà dos cops el llavors dit Premio Ciudad de Barcelona, amb els films Primera Copa del Mundo Barcelona (1971) i Aspectes i Personatges de Barcelona[7] (1964).[8] Guanyà també el Premio Cinematográfico de Turismo amb el documental "Todo júbilo es hoy la gran Toledo".[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carles Barba Masagué, premi Terrasenc de l'Any 2004 (glossa de Manel Sarrau Galí)». Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 27 desembre 2015].
- ↑ «Carles Barba Masagué». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Diari Ara - Filmar el món i la pròpia vida - Carles Barba Masagué, comerciant tèxtil i cineasta». [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ Tomás, Jordi. El cinema amateur a Catalunya. Barcelona: ICIC, Filmoteca de Catalunya, 2009.
- ↑ Wennberg, R.N. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1968/06/07/pagina-33/34327494/pdf.html?search=%22carlos%20Barba%22%20documental TARRASA: Distinciones del Concurso Nacional de Cine Amateur para obras de cineístas de la comarca]». La Vanguardia, 07-06-1968, pàg. 33.
- ↑ «Cineísta tarrasense «amateur» galardonado». La Vanguardia Española, 21-10-1967, pàg. 57.
- ↑ YouTube i Vimeo disposen d'alguns dels documentals complerts
- ↑ «La Vanguardia, jueves, 27 enero 1972, página 23».
- ↑ «Entrega de los premios cinematográficos de turismo». La Vanguardia, 15-07-1969, pàg. 55.