Carles de Mèdici

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles de Mèdici
Justus Sustermans 037.jpg
 Degà del Col·legi Cardenalici 

1652 - 1666
Giulio Roma - Francesco Barberini
 Cardenal-bisbe list of bishop of Ostia

1652 - 1666
Giulio Roma - Francesco Barberini
Dades biogràfiques
Naixement 19 de març de 1599
Florència
Mort 17 de juny de 1666 (67 anys)
Florència
Sepultura Capella funerària dels Mèdici
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació Sacerdot catòlic
Dades familiars
Dinastia Mèdici
Pares Ferran I de MèdiciCristina de Lorena
Germans
Modifica dades a Wikidata
Imatge de Carles de Mèdici.

Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 19 de març de 1595 a la ciutat de Florència sent fill del Gran Duc Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena. Fou nét per línia paterna de Cosme I de Mèdici i Elionor de Toledo, i per línia materna de Carles III de Lorena i Clàudia de Valois.

Fou germà, entre d'altres, de Cosme II de Mèdici; Elionor de Mèdici; Caterina de Mèdici, casada amb Ferran I de Màntua; Francesc de Mèdici; i Clàudia de Mèdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'Àustria.

Carrera religiosa[modifica | modifica el codi]

Amant de les arts i de la vida acomodada, va embellir la Vil·la Mèdici de Roma, va fer construir a Bernardo Buontalenti el Casino de San Marco a Florència i va fer reestructurar la Vil·la de Careggi.

Va ser nomenat cardenal pel papa Pau V el 2 de desembre de 1615, i fou elector en els conclaus de 1621 i 1623, on va ser escollits respectivament Gregori XV i Urbà VIII. El 1644 fou el cardenal protodiacon el conclau que va escollir Innocenci X.

Després de ser nomenat cardenal-bisbe de Sabina, passà a Frascati i posteriorment a Porto-Santa Rufina. El 29 d'abril de 1652 fou nomenat vicedegà del Col·legi Cardenalici, i el 23 de setembre del mateix fou nomenat degà d'aquest Col·legi i cardenal-bisbe d'Òstia i Velletri. El 1655, en virtut del seu càrrec, va presidir el conclau que va escollir papa a Alexandre VII.

Va morir el 17 de juny de 1666 a la ciutat de Florència, sent sepultat a la cripta de la Basílica de Sant Llorenç de Florència amb els altres membres de la seva família.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Mèdici Modifica l'enllaç a Wikidata