Carme Espona i Grau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarme Espona i Grau
Biografia
Naixement1919 Modifica el valor a Wikidata
Torelló (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort2010 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Carme Espona i Grau (Torelló, 13 de desembre de[1] 1919 - Barcelona, 2010) va ser una soprano catalana.

Iniciada en els ambients musicals de la Plana de Vic, es traslladà a Barcelona, on treballà com a locutora de la Ràdio Associació de Catalunya, primer com a suplent, i, després, com a primera locutora.[2] Va participar a les Emissions cara al públic, fetes pel teatre Olímpia de Barcelona.[1]

La seva primera formació va ser a les Carmelites i a les Dominiques. Per la següent formació va estudiar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, allà es va fomar molt amplament amb un enfocament en l'àmbit musical. Entre història de l'art, piano, musicolofia i altres, va apendre també idiomes com l'italià, el francés i l'alemany, idiomes que l'interessaven per poder cantar la seva passió, l'òpera.[1]

A Barcelona, segui estudis de cant al Conservatori del Liceu, on va poder aprendre de la mezzo-soprano Dolors Frau, mestra important de fama internacional.[1] Continuà la seva trajectòria artística de cantant, de manera que l'any 1953 interpreta el paper principal, de Griselda, a l'estrena de l'òpera Canigó amb música del P. Antoni Massana seguint l'argument del poema homònim de Jacint Verdaguer, al Gran Teatre del Liceu.[3]

Per tal millorar tècniques musicals es traslladà a Siena, Itàlia, on gaudeix d'una Beca d'Estudis i de Manteniment i fa un curs a la Universitat.[1] També conegué el que seria el seu marit, el també cantant Vicenzo Costantini,[4] amb el qual realitzaren diverses gires oferint concerts i interpretant òpera al país italià. Una de les seves interpretacions més aclamades va ser dins l'obra "Cavalleria Rusticana". Fins als anys 60 continuà actuant, tant a Catalunya com a Itàlia.

Tornada a Barcelona, juntament amb el seu marit i el seu fill, exerceix com a professora del Conservatori del Liceu, del qual ja havia estat alumne.[5] També s'estableix com a professora particular de cant, amb nombrosos alumnes d'alt nivell, mantenint aquesta activitat fins a finals dels anys 90.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Espinosa i Mirabet, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya (en català). Barcelona: Albertí, p. 78-81. ISBN 9788472461000. 
  2. "Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939" Tesi Doctoral de Sílvia Espinosa i Mirabet. UAB. Juliol 2008
  3. "La Vanguardia Española" 22-05-1953 Pàg. 20
  4. El 9 Nou.cat "Mor a Barcelona la soprano Carme Espona, de Torelló" 18.01.2010
  5. «Fundació del Conservatori del Liceu. La nostra història.». Arxivat de l'original el 2009-12-24. [Consulta: 17 gener 2010].