Carme Manuel Cuenca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme Manuel Cuenca
Carme Manuel.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 de juny de 1960
València
Activitat
OcupacióProfessora, traductora i escriptora
Gènereassaig i novel·la

Carme Manuel Cuenca (València, 11 de juny de 1960) és una catedràtica valenciana de literatura estatunidenca a la Universitat de València, novel·lista, traductora i directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d'Estudis Nord-americans, fundada l'any 2002, en honor d'un dels pioners de la investigació espanyola en literatura nord-americana. Des de juny de 2021 és membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[1][2][3]

Activitat professional[modifica]

Després d'estudiar Filologia Anglesa, l'any 1992, ja com a catedràtica, va començar a impartir classes a la Universitat de València en l'assignatura de Literatura dels Estats Units. La publicació de la seua tesi doctoral està dedicada a l'anàlisi de dos autors nord-americans importants com George Washington Cable i Thomas Nelson Page. Tot sota la direcció del professor Javier Coy, primer catedràtic d'Anglística i un dels primers estudiosos a Espanya de la literatura nord-americana.[cal citació]

A partir d'aquell moment, la seua activitat docent s'ha relacionat amb la novel·la estatunidenca moderna, la narrativa afroamericana, la literatura Renaixement de Harlem, del segle xix i XX, però també al voltant del teatre i la poesia, com ara la ficció prefaulkneriana o la literatura ètnica estatunidenca. Els seus interessos estan dirigits als estudis afroamericans i de gènere; també ha pronunciat i publicat conferències sobre l'escriptura de dones estadounidenques i afroamericanes dels segles XIX i XX. Entre altres publicacions, ha editat i és l'autora de les primeres traduccions al castellà d'autores cabdals de la literatura afroamericana de dones com Our Nig (Harriet E. Wilson), Peripecias en la vida de una joven esclava (Harriet Jacobs), o Entre bastidores (Elizabeth Keckley), i és autora de la primera antologia publicada en català de poetes afroamericanes dels segles xviii i xix així com de la traducció, també al català, dels poemes de Herman Melville, Emily Dickinson, Claudia Rankine, Gordon Henry Jr. o Nephtalí de León i del drama mitològic Prosèrpina de Mary Shelley. També ha traduït novel·les com Los Grandissime de George Washington Cable o Contending Forces de Pauline Hopkins. Com a professora i investigadora ha escrit a bastament sobre escriptores i escriptors nord-americans com Charles Brockden Brown, Mary Rowlandson,, Mark Twain, Susan Glaspell, Ernest Hemingway, Thomas Nelson Page, Walt Whitman, Eugene O'Neill, Richard Wright, Pauline Hopkins, Louisa May Alcott, Octavia Butler, Harriet Beecher Stowe, Sapphire, Booker T. Washington, Louisa McCord, Wiiliam Styron, entre altres.[cal citació]

En el marc de la seua especialitat, va ser vicepresidenta de la Asociación Española de Estudios Americanos des de març de l'any 2012 fins al 2020. La seua tasca, a banda de la docent, està dedicada a coeditar diverses revistes acadèmiques espanyoles i estatunidenques. En els últims anys, s'ha centrat en la literatura de les dones afroamericanes dels segles XIX i XX. També és coautora amb Josep-Vicent Garcia i Raffi, de la primera antologia i traducció de poesia gal·lesa al català, la biografia de l'activista i traductora gal·lesa Esyllt T. Lawrence, i una sèrie d'assajos sobre la llengua i l'ensenyament gal·lesos i la seua relació amb la llengua catalana i la docència al País Valencià.[4]

L'any 2013 va publicar la seva primera novel·la, Llanceu la creu, al qual seguiren els relats «Mapa», en el recull Escriure el país, i «Stabat Mater», a Entre dones.[5][6][7][8][9]

Obres[modifica]

Creació literària
  • Llanceu la creu. Edicions Tres i Quatre, 2013.[6]
  • «Mapa», en Escriure el país (I. Marcillas, A. Esteve, M.A. Francés, ed.). Onada, 2015.
  • «Stabat Mater», en Entre dones (R. Ricart, ed.). Balandra, 2016.
  • «Les adoptives», en La improbable vida de Joan Fuster. (R. Ricart, ed.). Tres i Quatre, 2017.[10]
Traduccions, estudis crítics, assaig literari, recerca acadèmica
  • Prosèrpina, de Mary Shelley. Traducció, edició i estudi crític. Vincle, 2019.
  • Belleza Negra, de Anna Sewell. Edición y estudio crítico. Cátedra, 2019.
  • Ciutadà. Poema líric nord-americà, de Claudia Rankine. Traducció. Institut Alfons el Magnànim, 2018.
  • Relatos, de Walt Whitman. Edición y estudio crítico. Cátedra, 2018.
  • El fracàs de certs encanteris i altres senyals de vida, de Gordon Henry Jr. Traducció i edició. Balandra, 2018.
  • La tragedia de Wilson Cabezahueca, de Mark Twain. Edición y estudio crítico. Cátedra, 2013.
  • Fuego en los huesos: afroamericanas y escritura en los siglos XVIII y XIX. PUV, 2013.
  • Conflicto de fuerzas, de Pauline E. Hopkins. Traducción, edición y estudio crítico. Cátedra, 2012.
  • Franklins Evans, el borracho, de Walt Whitman. Edición y estudio crítico. Cátedra, 2011.
  • Poemes de la resistència chicana, de Nephtalí de León. Traducció, edició i estudi crític. Germania, 2011.
  • Escenes de batalla i paisatges de guerra, de Herman Melville. Selecció, traducció i estudi crític. Brosquil, 2011.
  • Trabajo. Un relato de vivencias, de Louisa May Alcott. Edición y estudio crítico. Cátedra, 2009.
  • Los Grandissime, de George W. Cable. Traducción, edición y estudio crítico. Pre-Textos, 2009.
  • Treinta años de esclavitud y cuatro en la Casa Blanca: Entre bastidores, de Elizabeth Keckley. Traducción, edición y estudio crítico. Ellago, 2008.
  • Iola Leroy, o las sombras disipadas, de Frances E.W. Harper. Edición y estudio crítico. Biblioteca Javier Coy, 2008.
  • Vida y Viajes de la señora Nancy Prince, de Nancy Prince. Edición y estudio critico. Biblioteca Javier Coy, 2008
  • Esyllt T. Lawrence: Una gal·lesa entre dracs. Amb Josep-Vicent García Raffi. PUV, 2007
  • La literatura de Estados Unidos desde sus orígenes hasta la Primera Guerra Mundial. Síntesis, 2006.
  • La reconstrucción del sur en la narrativa de George W. Cable y Thomas N. Page. Biblioteca Javier Coy, 2006.
  • Peripecias en la vida de una joven esclava: escritas por ella misma, de Harriet A. Jacobs. Traducción, edición y estudio crítico. Ellago, 2005.
  • L'ànima de les negres: Poesia de dones afroamericanes del segles XVIII-XIX. Selecció, traducció i estudi crític. Brosquil, 2005.
  • Amherst. LXXX poemes, d'Emily Dickinson. Selecció, traducció i pròleg amb Paul S. Derrick. Denes, 2004.
  • Voces proféticas: relatos de escritoras estadounidenses de entresiglos (XIX-XX). Traducción, edición y estudio crítico con Nieves Alberola. Ellago, 2003.
  • Guía bibliográfica para el estudio de la literatura de los Estados Unidos. Biblioteca Javier Coy, 2001.
  • Testimonios del debate abolicionista de preguerra, de David Walker. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 2001.
  • Algunas consideraciones acerca de la posesión de esclavos dirigidas a los cristianos de cualquier denominación; y Alegato por los pobres o Unas palabras de recordatorio y admonición a los ricos, de John Woolman. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 2000.
  • Un yanki en la corte del rey Arturo, de Mark Twain. Edición y estudio crítico. Editorial Cátedra, 1999.
  • Ascenso desde la esclavitud, de Booker T. Washington. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 1999.
  • «La guerra civil de Mary Chesnut» o Cómo la más rancia dama de la aristocracia confederada lo cuenta todo, de Mary Chesnut. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 1998.
  • La cabaña del tío Tom, de Harriet Beecher Stowe. Edición y estudio crítico. Cátedra, 1997.
  • Todavía rebeldes, todavía yanquis y otros ensayos, de Donald A. Davidson. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 1997.
  • Los sureños durante la reconstrucción, de Thomas Nelson Page. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 1995.
  • Mito e innovación en la narrativa estadounidense del nuevo Sur: (1879-1918). Universitat de València, 1994.
  • El sur silencioso, de George W. Cable. Traducción, edición y estudio crítico. Universidad de León, 1993.
  • Poesia gal·lesa actual (antologia). Amb J.V. Garcia i Raffi. Edicions Alfons el Magnànim, 1992.[11]

Referències[modifica]

  1. «Carme Manuel Cuenca». Autors a les Aules, Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 juny 2021].
  2. «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua elegeix set noves acadèmiques i assoleix la paritat». Vilaweb, 12-03-2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  3. «L'AVL celebra l'acte de possessió de les noves acadèmiques després d'una renovació paritària». La Veu, 17-06-2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  4. «Biblioteca Javier Coy». Arxivat de l'original el 2020-02-23. [Consulta: 13 març 2020].
  5. Alonso i Català, Manel. «Carme Manuel llança la creu». El Punt Avui, 12-05-2013. [Consulta: 27 juny 2021].
  6. 6,0 6,1 Aliaga, Xavier. «Carme Manuel: Viatge al fons de la infantesa». Núvol, 06-07-2013. [Consulta: 27 juny 2021].
  7. «‘Escriure el país’: Onada edicions publica el gran mural literari del País Valencià». Diari La Veu, 01-03-2016. [Consulta: 27 juny 2021].
  8. Beltran, Adolf. «Les narradores valencianes exhibeixen la seua diversitat». Eldiario.es, 19-04-2016. [Consulta: 27 juny 2021].
  9. «Núria Cadenes: “Estábamos hartas de que los actos sobre Fuster estuvieran protagonizados por hombres”» (en castellà). Fira del Llibre de València, 29-04-2018. [Consulta: 27 juny 2021].
  10. «Totes les dones de Joan Fuster». El Temps, 2017 [Consulta: 14 març 2020].
  11. «Poesia gal·lesa actual». Institució Alfons el Magnànim. [Consulta: juny 2021].