Carmen Febres-Cordero de Ballén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmen Febres-Cordero de Ballén
Carmen Febres Cordero de Ballen cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1829 Modifica el valor a Wikidata
Guayaquil (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1893 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Valparaíso (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poeta Modifica el valor a Wikidata

Carmen Febres-Cordero de Ballén (Guayaquil, Equador, 1829[nota 1] - Valparaíso, 22 de febrer de 1893) va ser una escriptora i poetessa equatoriana.[3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer a Guayaquil el 1829.[5][6] Filla del tinent coronel Joaquín Francisco Febres Cordero i de María de Jesús Montoya, va tenir 4 germans.[7] L'any 1853 es va casar amb Aurelio Ballén de Guzmán, amb qui va tenir 3 fills.[8]

Són poques les poesies conegudes d'aquesta autora, però hom afirma totes elles molt meritòries,[9] que segons Manuel Gallegos va escriure en la seva adolescència.[6] Improvisava els versos amb una mètrica ben mesurada, fruit d'un talent ben cultivat.[5] Va escriure, per exemple, A mi esposo ausente, que José Bernardo Suárez considera la més distingida, A una flor i A mi madre, també força destacades,[9] Himno i un poesia dedicada a la seva amiga Ángela Caamaño, les quals van aparèixer a diverses antologies poètiques de l'època, com La guirnalda literaria (1870) o Parnaso ecuatoriano (1879).[10][6] Als seus poemes hi expressa tendresa i passió, però també sucumbeix al pes de les desil·lusions.[11] Col·laborà amb diversos diaris com La Esperanza, juntament amb altres autores com Dolores Sucre o Rita Lecumberri,[12] al liberal El espejo,[13] creat el 1871, i en la revista El Álbum l'any 1880.[4] Instal·lada a Xile almenys des de 1879,[6] va morir a Valparaíso el 1893.[5]

Homenatges[modifica]

Té una carrer dedicat a la ciutat de Quito.[5]

Notes[modifica]

  1. Altres fonts indiquen que va néixer el 1832[1] o fins i tot el 16 de juliol de 1830[2]

Referències[modifica]

  1. «Carmen Febres Cordero» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 12 març 2021].
  2. «SoloGenealogia» (en castellà). [Consulta: 12 març 2021].
  3. Calderón, Alba; Paz y Miño, Germania. «La pintura social como medio de acceso al campo artístico de tres mujeres en el Ecuador de la década de 1930» (en castellà) p. 23. Universidad Andina Simón Bolívar, 2017. [Consulta: 12 març 2021].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 «Febres Cordero Ballén Carmen» (en castellà). Rodolfo Pérez Pimentel.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Dávalos, Ángel Alberto. Quito, significado y ubicación de sus calles (a comienzos del siglo XXI) (en castellà). Quito: Ediciones Abya-Yala, 2000, p. 84. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Gallegos Naranjo, Manuel. Parnaso ecuatoriano (en castellà). Quito: Imprenta de Manuel V. Flor, 1879, p. 174-179. 
  7. «Carmen de Febres-Cordero y Montoya» (en castellà). Geni. [Consulta: 12 març 2021].
  8. Jurado Noboa, Fernando. Las Peñas: historia de una identidad casi perdida, 1497-1997 (en castellà). Quito: Ediciones del Banco del Progreso, 1997, p. 139. 
  9. 9,0 9,1 Suárez, José Bernardo. Rasgos biográficos de mujeres célebres de América (en castellà). París i Mèxic: Librería de C. Bouret, 1878, p. 57. 
  10. Arízaga, José Rafael (ed.). La guirnalda literaria (en castellà). Guayaquil: Imprenta de Calvo i Cía., 1870, p. 101. 
  11. AADD. Mujeres. Antología (en castellà). Guayaquil: Universitat de Guayaquil, 1984, p. 134. 
  12. Buriano, Ana. Panorámica de la prensa en el Ecuador garciano: construcción y cuestionamiento de una legitmidad política, 1860-1875 (en castellà). Quito: Insituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora, 2020. 
  13. «Contralmirante Carlos Monteverde Granados» (en castellà). Instituto de Historia Marítima - Armada del Ecuador, juliol 2006. [Consulta: 12 març 2021].