Carmen Martínez-Illescas Naveiras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1889  Barcelona |
| Mort | 1973 (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | locutor de ràdio, actor |
| Família | |
| Parents | María Dolores Gispert () |
Carmen Martínez-Illescas Naveiras (Barcelona, 3 juny 1889 - Barcelona, 3 gener 1973) Coneguda com Carmen Illescas, va ser una actriu i locutora pionera de Ràdio Barcelona.[1]
Nascuda a Barcelona, era la primera filla de l'almirall Rafael Martínez-IIlescas de Egea i la seva primera esposa Maria Antonia Naveiras Vivero. Molt aviat va quedar òrfena de mare, essent atesa i cuidada per la fidel Mama Lola, que la va acompanyar durant gran part de la seva carrera.[2]
Un cop acabats els estudis bàsics, malgrat el rebuig del pare, es va interessar pel teatre i va fer una brillant carrera escènica. Es va casar amb l'actor Carles Guart i va tenir una filla, Enriqueta Guart, que va seguir llurs passos. A inicis de la dècada de 1930, amb quaranta-tres anys, va considerar que ja no podia mantenir el ritme de les funcions diàries i les gires per Espanya i Amèrica i va decidir acceptar l'oferta de Ràdio Barcelona.[2]
Va ser contractada l'1 de setembre de 1932 per assumir el paper de locutora de Rádio Fèmina,[3] per substituir Maria Cinta Balagué.[4] Era un programa innovador de gran audiència que donava consells de bellesa i salut, seleccionava música, poesies i textos literaris, de vegades escrits per les mateixes oients que, si tenien aptituds, eren convidades a llegir-los elles mateixes, fet que era considerat molt modern.[2]
Fins a l'esclat de la Guerra Civil, va alternar la feina de locutora, presentadora i anunciadora, amb la d'actriu del quadre escènic de l'emissora.
Amb la derrota del bàndol republicà, malgrat no tenir implicacions polítiques de cap mena, va ser apartada del micròfon i relegada als controls de so, tot i que va continuar com actriu a Radio Teatro EAJ-1 i fent doblatge.[5][6]
La revista Ondas, dedicada al món audiovisual, va afirmar que Carmen Martínez-Illescas havia tingut la más larga carrera radiofónica de España. El 1969, als vuitanta anys, va ser condecorada amb la Medalla al Mèrit en el Treball.[7] En honor seu, Ràdio Barcelona va emetre El rosal de las tres rosas, interpretada per ella mateixa, la seva filla Enriqueta Guart Illescas i la seva néta Maria Dolores Gispert Guart, també actrius i continuadores de la nissaga.[8][9][4]
El 3 de gener de 1973 va morir a Barcelona, a l'edat de vuitanta-quatre anys.
Referències[modifica]
- ↑ «Illescas, Carmen M.». Dones a les Ones. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Espinosa, Sílvia. Dones de Ràdio, Les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, Editor, SL., 2014, p. 53-58. ISBN 978-84-7246-100-0.
- ↑ «Ràdio Associació de Catalunya – Tal dia com avui de 1930 neix “Radio-fémina” a Ràdio Barcelona». [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Saps que el segle passat hi va haver una nissaga de locutores i actrius fent ràdio en tres emissores diferents alhora?». Dones a les Ones, 28-05-2022. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ SER, Cadena. «Colección SER | Cuadro de actores | SER Podcast» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «▷ Historia de la radio: Radio Barcelona |Parecequefueayer». [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «Notificación de la concesión de la medalla de plata "Al merito en el trabajo" a Doña Carmen Martínez-Illescas Naveiras» (en castellà). B.O.E., 30-04-1969. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «María Dolores Gispert Guart | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «Ítems · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya». [Consulta: 15 març 2024].