Carmen Pujals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarmen Pujals
Biografia
Naixement13 gener 1916 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 2003 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Adrogué (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaPujals Modifica el valor a Wikidata

Carmen Pujals (Buenos Aires, 13 de gener de 1916 – Adrogué, Argentina, 20 d’octubre 2003) va ser una botànica argentina d'origen català especialitzada en algues, membre del grup anomenat las cuatro de Melchior, les quatre primeres investigadores que van fer treball de camp a la base argentina de Melchior a l'Antàrtida, l'any 1968.[1]

Biografia[modifica]

Carmen Pujals va néixer a Buenos Aires en una família catalana, i va passar gran part de la seva infància i la seva adolescència a Barcelona, on havia tornat la seva família quan ella tenia cinc anys. A Catalunya, la família passava les vacances en una casa davant del mar i Pujals s'hi va començar a interessar per les algues que veia, de formes i colors diversos.[2] L’any 1935 va començar a estudiar ciències naturals a la Universitat Autònoma de Barcelona, però de seguida va haver d’interrompre els estudis perquè el seu pare va decidir tornar a l’Argentina a causa de la situació política espanyola.[3] Allà, Carmen Pujals va matricular-se a la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de la Universitat de Buenos Aires, on el 1945 es va llicenciar en Ciències naturals (orientació botànica).[4]

A la mateixa facultat on havia estudiat va treballar com a ajudant de càtedra, cap de pràctiques de les càtedres de Criptogàmia i de Plantes cel·lulars.[4] Va compaginar el seu treball a la Universitat de Buenos Aires amb tasques de recerca en altre centres: l'Institut de Microbiologia Agrícola i l'Institut de Botànica (ambdós depenien del Ministeri d'Agricultura) i, des de l'any 1947, en el Museu Argentí de Ciències Naturals «Bernardino Ribadavia», del qual va ser nomenada Oficial mayor i s'hi va dedicar a fer recerca en el Laboratori de Ficologia Marina.[4]

Quan, l'any 1958 va ser nomenada cap de treballs pràctics de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica de la Universitat de Buenos Aires, amb dedicació a temps complet, va dimitir del seu càrrec en el Museu, però va demanar poder seguir fent-hi recerca sense rebre cap sou. Aleshores van nomenar-la «investigadora ad honorem» del Departament de Ciències Botàniques del Museu, i va seguir fent-hi recerca fins al setembre de 1990.[4] Després encara hi va anar sovint fins a l'any 1999, sempre disposada a compartir el seu coneixement i orientar col·legues més joves en l'observació al microscopi o en la recerca bibliogràfica.[2]

Recerca[modifica]

Carmen Pujals va especialitzar-se en l'estudi de les algues marines, especialment les rodofícies argentines, de les quals va descriure dos nous gèneres: Medeoithammion i Camontagne.[2] Gairebé un 80 per cent dels exemplars d'algues (uns 9.000 exemplars) que es conserven a l'Herbari Nacional de Plantes Cel·lulars del Museu Argentí de Ciències Naturals «Bernardino Ribadavia» hi van ser depositats per Pujals entre 1947 i 1999.[5]

L'any 1968, Pujals i altres tres investigadores, com ella, del Museu Argentí de Ciències Naturals «Bernardino Ribadavia» (Elena Dolores Martínez Fonte, María Adela Caría i Irene María Bernasconi) van ser les primeres dones argentines que van participar en una campanya a l'Antàrtida,[6] que va incloure també treball de camp a les illes Òrcades del Sud i les illes Shetland del Sud.[2] Hi van anar amb el vaixell de transport de l'Armada argentina A.R.A. Bahía Aguirre i Pujals va reunir una col·lecció molt valuosa d'algues marines que estan dipositades a l'Herbari del Museu.[2] Tot i que aquelles quatre dones van ser les pioneres, fins a la dècada de 1990 van ser molt poques les científiques argentines que participaven en les campanyes antàrtiques. El gran canvi va produir-se el 2008 en què van passar de ser el 10 al 40 per cent del personal investigador de la base argentina, i el 2021 ja n'eren gairebé el 50 per cent.[7]

L'any 1971 Pujals, amb autorització de l'Ambaixada britànica a l'Argentina, va viatjar a les illes Malvines, on en va recórrer les costes per recol·lectar-hi algues marines.[2]

Reconeixements[modifica]

L'any 1918, en commemorar-se el 50è aniversari de la campanya a l'Antàrtida en què per primera vegada van participar-hi dones científiques, el Servei d'Hidrografia Naval de l'Argentina va aprovar quatre nous topònims antàrtics, un dels quals és ensenada Pujals, a la península Jason, on es duen a terme estudis sobre la colònia del pingüí emperador.[8] Correus d'Argentina també va emetre un segell commemoratiu en què es veu el contorn de l'Antàrtida i la fotografia de les quatre investigadores.[4] El seu nom és recordat en l'alga rodofícia Porphyra pujalsiae (Coll i E.C. Oliveira, 1976).[9]

Referències[modifica]

  1. «8M | La historia de las primeras científicas argentinas que pisaron la Antártida» (en castellà). TN, 08-03-2018. [Consulta: 10 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Quartino, Maria Liliana «Carmen Pujals (1916-2003)» (pdf) (en castellà). Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica, 40, 2005, pàg. 129-130 [Consulta: 10 agost 2022].
  3. Sosa de Newton, Lily. Diccionario biográfico de mujeres argentinas (en castellà), 1972, p. 294 (Diccionarios biográficos argentinos). 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ferraro, Daiana Paola; Cabo, Laura Isabel; Libertelli, Marcela Mónica et al. «Mujeres científicas del Museo Argentino de Ciencias Naturales: “Las Cuatro de Melchior”» (pdf) (en castellà). Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales, 22, 2020, pàg. 249-264. ISSN: 1853-0400 [Consulta: 10 agost 2022].
  5. Coradeghini, Andrea; Vigna, María S. «Catálogo de tipos de algas depositados en el Herbario Nacional de Plantas Celulares (BA) del Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Rivadavia", Argentina» (en castellà). Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Ribadavia 13, 117-124, 2011. [Consulta: 10 agost 2022].
  6. Hadad, Carolina. «Las cuatro de Melchior: quiénes fueron las primeras argentinas en liderar una expedición antártica» (en castellà). La Nación, 15-12-2021. [Consulta: 11 agost 2022].
  7. Herman, Gonzalo. «La Antártida empieza a corregir un desequilibrio histórico: crece la población de mujeres científicas» (en castellà). Clarín, 07-03-2021. [Consulta: 11 agost 2022].
  8. «Homenaje a las primeras científicas argentina en la Antártida» (en castellà). Ministerio de Relaciones Exteriores, Comercio Internacional y Culto - Argentina, 08-03-2018. [Consulta: 10 agost 2022].
  9. «Porphyra pujalsiae Coll & E.C.Oliveira, 1976» (en anglès). WoRMS - World Register of Marine Species. [Consulta: 31 agost 2022].