Carne de horca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCarne de horca
Carne de horca.jpg
Fitxa
Direcció Ladislao Vajda
Protagonistes
Guió José Santugini
Música José Muñoz Molleda
Fotografia Otello Martelli
Productora Chamartín Producciones y Distribuciones
Falco Film
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
Estrena 8 octubre 1953
Idioma original castellà
Color en color
Descripció
Gènere cinema d'aventures
Lloc de la narració Andalusia

IMDB: tt0045608 Filmaffinity: 193472
Modifica les dades a Wikidata

Carne de horca és una pel·lícula espanyola en coproducció amb Itàlia de 1953 dirigida per Ladislao Vajda.[1]

Argument[modifica]

Juan Pablo, el fill d'un ric hisendat que ha perdut tot els seus diners en el joc, planeja el fals segrest del seu pare per a cobrar el rescat i culpar de la malifeta a El Lucero, un famós bandoler de la Serranía de Ronda, però per una casualitat, el seu pare és segrestat realment per El Lucero i apareix assassinat. Juan Pablo emprèn llavors la seva venjança i segueix la pista dels bandolers, però, irònicament, acaba acusat d'assassinat i s'uneix a la quadrilla del mateix Lucero, on el posen a prova.

Juan Pablo descobreix que els bandolers saben quines diligències assaltar perquè compten amb un contacte a la ciutat de Ronda, un home important. Seguint a un dels seus missatgers descobreix que el traïdor no és un altre que el pare de la seva antiga xicota. És descobert i ha de prendre asil en sòl sagrat, allí li diu tota la veritat al capellà, que el creu i arregla una cita amb el capità que té com a missió acabar amb els bandolers. L'exèrcit assalta el refugi dels bandolers, però El Lucero aconsegueix escapar a un petit poble que solia estar exhaurit i terroritzat per la seva banda. Aquesta vegada, sense la protecció dels seus esbirros, El Lucero paga cars els seus crims i és linxat per tots els habitants del poble.[2]

Producció[modifica]

En contraposició als romanços de cec que narraven la vida dels bandits generosos ens mostra l'autèntica vida d'aquests bandolers de la Serra de Ronda.<.[3] Part del metratge es va rodar a Antequera, (Màlaga). Vajda aconsegueix una magnífica pel·lícula, molt reeixida estèticament i formalment. La fotografia veraç contrasta la regió muntanyenca amb els pobles blancs tacats de sang pel bandolerismo. Un pols narratiu portat amb un gran ritme la converteix en un clàssic del cinema espanyol.[4]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

1a Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià[5]
Categoria Candidat Resultat
Conquilla de Plata a la millor fotografia en pel·lícula espanyola Otello Martelli Guanyador
Conquilla de Plata a la millor ambientació en pel·lícula espanyola Antonio Simont Guanyador
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Categoria Candidat Resultat
Millor guió José Santugini Guanyador

Referències[modifica]