Carolina Uriondo y Sánchez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1853  Madrid |
| Mort | febrer 1899 (45 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Professors | José Inzenga Castellanos |
Carolina Uriondo y Sánchez (Madrid, 6 d'octubre de 1853 - febrer de 1899)[1][2] va ser una cantant espanyola.[3]
Va ser matriculada a la classe de cant del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid l'octubre de 1868, on va ser deixebla de José Inzenga Castellanos.[1][4] Mentre va assistir al conservatori, va participar de diversos concerts amb altres companys, sempre acompanyats del seu mestre al piano.[5] Als concursos públics de cant de l'acadèmia de juny de 1872 va obtenir el primer premi. Poc després va esdevenir primera soprano de sarsuela a un teatre de Madrid, on va rebre l'ovació del públic, i després va passar per diversos teatres d'arreu d'Espanya, amb èxit.[1][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 3. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1880, p. 245-246.
- ↑ «Crónica triste». La Reforma, 11-02-1899, pàg. 3.
- ↑ Hernández Romero, Nieves «Educación musical y proyección laboral de las mujeres en el siglo XIX: el Conservatorio de Música de Madrid». Trans. Revista transcultural de música, núm. 15, setembre 2011, pàg. 32.
- ↑ 4,0 4,1 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 634.
- ↑ Matía, Inmaculada «El magisterio de José Inzenga en el Conservatorio de Madrid (1857-1891)». Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 17, 2009, pàg. 94.