Les primeres edificacions urbanes de Sant Llorenç responien a un esquema molt clàssic d'habitatge medieval urbà, concretament del segle XV: les cases consten de dues plantes, la inferior utilitzada primerament per al bestiar i per l'obrador, convertit més tard en botiga (recordem la gran tradició en la confecció de draps de llana, anomenats a Sant Llorenç, piteus); el superior per habitacions i el sotateulada o perxe (nom amb el qual es coneix popularment les golfes a la vila de Sant Llorenç) per magatzems de productes agrícoles i sobretot com a estenedor de les madeixes de llana per a confeccionar els draps piteus. Els carrers eren tradicionalment empedrats i tenen encara un bon desnivell (alguns un 10%) que afavoreix l'escorriment de les aigües. Al segle xv el carrer, l'espai obert per excel·lència, portava el nom dels veïns més significatius o il·lustres.[1]
El primer nucli urbà de Sant Llorenç formà (amb forces modificacions) l'actual Carrer Major i les cases que envolten la Casa de la Vila, així com un grup de cases al voltant del cos monacal. Antigament el Carrer Major corresponia a la Plaça, tota emporxada, des del pati de l'Església de St. Llorenç fins a la Casa de la Vila. Era més gran que avui i les cases tenien el pis superior volat sobre els porxos. Comunicava el Portal de la Canal amb el Portalet del Puig.[1]
↑ 1,01,1«Carrer Major de Sant Llorenç de Morunys». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2014].
