Carrer d'Avall (Anglès)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Carrer  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Anglès (Selva) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 31 març 2014 | |||
| Id. IPAC | 26594 | |||
.jpg)
Carrer d'Avall és el carrer més singular i característic del poble d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les dues arcades que travessen de banda a banda de carrer han estat una de les imatges més difoses del nucli antic i, encara avui, quan el barri s'ha buidat de comerços i ha quedat envellit i gairebé fossilitzat, són les que s'han fet servir per promocionar el barri vell.[1] El Carrer d'Avall té una sèrie d'elements arquitectònics molt interessants. Gairebé cada edifici té algun element a remarcar. Per citar-ne alguns, destaca l'arcada de Can Verdaguer, amb els dos finestrals geminats d'estil romànic. Els casals medievals de Can Camps, Can Soldat, Can Talleda, Can Tino, Can Barnades i la reforma noucentista de Can Cendra també són altres de les perles del carrer. És una mostra interessant de l'arquitectura gòtica civil catalana.[1]
Dins el Carrer d'Avall hi han tres tipologies de cases d'origen medieval: les cases medievals, edificis d'una o dues plantes, a les quals sovint s'han afegit unes golfes i que destaquen per tenir unes finestres molt petites emmarcades de pedra, els casals gòtics, que solen tenir planta baixa i dos pisos i que presenten una composició simètrica, amb portals adovellats espectaculars, finestrals amb arcs lobulats i llindes gravades amb inscripcions i ornaments, i les cases medievals transformades, edificis que han sofert una transformació i reordenació de la façana per tal d'obtenir més llum tot ampliant les finestres antigues o obrint badius i balcons. Moltes de les cases, en originalment eren vivendes unifamiliars d'ús agrícola amb un gran portal, una o dues plantes d'habitació i unes golfes de graner.[1]
Fins a finals del segle XIX, la vila d'Anglès no va començar a canviar radicalment la seva estructura urbanística. Els canvis tenen a veure sobretot, encara que no afectin especialment al barri vell, amb la instal·lació de la indústria tèxtil.[1] L'antiga pobla va començar a créixer a redós del castell dels Cabrera, documentat almenys des de principis del segle XIII. Aprofitant la seguretat que oferia el recinte fortificat, hi construïren la seva residència nombrosos artesans i comerciants, que s'establiren al voltant de seus i institucions com la notaria i la batllia, o de botigues com la gabella, la carnisseria i la fleca, que depenien del senyor del castell.[1] Durant el segle XVI ja estaven formats els carrers d'Avall, el carrer d'Amunt (actual Carrer Major) i el barri del castell.[1] Fou durant el segle XIX que es van obrir els accessos a l'antiga pobla per al pujada d'en Grau i pel Carrer de l'empedrat, obrint la penya que tancava el castell en la seva part nord-est i destruint alguns panys de muralla. Aquest nou accés al centre va fer secundària l'entrada tradicionalment principal pel Carrer del Molí, i es va tapar el portal de Sant Miquel.[1]