Casa-fàbrica Comerma i Riera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Mina, 2-4 i Cid, 11 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Comerma i Riera era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Mina i del Cid del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història[modifica]
El juliol del 1839, Miquel Comerma va demanar permís per a construir una fàbrica de vapor al carrer de la Mina cantonada amb el que travessava el terreny d'en Rafael Sabadell (Cid), segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada.[1] L'octubre del mateix any, Comerma va demanar novament permís per a aixecar un tercer pís a la façana del carrer del Cid, segons el projecte del mateix Calçada.[2] Just un any després, Comerma va presentar un nou projecte amb la introducció d’algunes reformes, i augmentant el nombre de plantes fins a esgotar l’alçada màxima permesa de planta baixa i quatre pisos.[3][4]
El 1843, Josep Riera va demanar permís per a construir una casa de planta baixa i quatre pisos al carrer de la Mina, 9 (modern 4), segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[5] En aquest edifici, Riera va establir una casa de banys, anomenada de «Vista Alegre»,[6] que rebia el vapor subministrat per una màquina de 14 CV de la casa Hick (Bolton), instal·lada el 1844 i que també servia la filatura de Comerma, Riera i Cia, situada a l'edifici del costat.[7][4]
Segons les «Estadístiques» del 1850, la filatura de Josep Riera i Cia tenia una màquina de vapor de 12 CV de potència, 60 màquines de preparació, 2.149 fusos de mule-jennies i 100 operaris.[4] Aquell mateix any, la fàbrica i la casa de banys foren subhastades pels seus propietaris.[8]
El 1853, Joan Soler va demanar permís per a substituir la màquina de vapor per una altra de 20 a 25 CV de potència, segons els plànols del mestre d'obres Francesc Ubach.[9] El 1857 hi havia instal·lades les filatures de Josep Cortils[10] i Josep Valls,[11] i el 1863, la filatura de Josep Bentura i Serrano i la casa de banys de Josep Casulleras.[12]
El 1999, la cooperativa Qualitat Habitatge Social del sindicat UGT de Catalunya va comprar ambdues finques, destinades a habitatges de promoció pública pel PERI del 1985, per 98 milions de pessetes.[13] El 2004, després de l'aprovació de la «Modificació del PERI del Raval en el sector Drassanes» (2003),[14] que obria aquests terrenys a l'especulació privada, la mateixa cooperativa va vendre'n els solars per unes quatre vegades el preu de compra, obtenint així una plusvàlua de 1,8 milions d'euros.[13]
Referències[modifica]
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-131, 8-7-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 8-10-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 28-10-1840.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ José Riera. «Mina sense número. Construir una casa de quatre plantes en un solar». Q127 Foment 19/1843. AMCB.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 237, 250.
- ↑ Raveux, 2005, p. 181.
- ↑ Diario de Barcelona, 21 de març del 1850, p. 1557.
- ↑ «Juan Soler sol·licita canviar l'actual màquina de vapor per una altra de 20 a 25 cavalls de potència en la fàbrica ubicada al carrer del Cid 11-15». Q136 Obres públiques 3/1 1432. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 148, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 238, 313.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 19, 137, 199, 211.
- ↑ 13,0 13,1 Barrera, Xabier «UGT dio un pelotazo de 1,8 millones con la compraventa de unos solares». El Periódico de Catalunya, 25-10-2010.
- ↑ «MPERI del Raval en el sector 'Drassanes'». Ajuntament de Barcelona, 17-07-2003.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 513-515. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
Enllaços externs[modifica]
- «Salvem les Drassanes (blog)». WordPress. Plataforma «Salvem les Drassanes».