Casa-fàbrica Onofre Fisas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Gil, 4-6 bis | |||
| ||||
La casa-fàbrica Onofre Fisas era un conjunt d'edificis situat al carrer de Sant Gil del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El 1846, el tintorer Onofre Fisas i Sanç va obtenir el privilegi reial d'un procediment per a la tintura simultània de diversos colors.[1][2] Segons la Guia general de Barcelona del 1849, tenia un establiment al carrer del Carme, 108 (antic) sota la raó social Onofre Fisas i Cia.[3] El 1851, va adquirir en emfiteusi a Vicenç Genovart i Piera una parcel·la[a] als carrers de Sant Vicenç i de Sant Gil.[6] Poc després, va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos en aquest darrer, segons el projecte de l'arquitecte Josep Ràfuls,[7][8] i novament per a instal·lar una màquina de vapor de 6 CV en una «quadra» annexa.[9][8] Segons les cartes de pagament de les obres, hi intervingueren el paleta Joan Camps, el fuster Jaume Fisas, el manyà Antoni Rovira, el llauner Joan Ferrer i el pintor Joan Folch.[10]
A principis de l'any següent, es va posar en marxa la fàbrica, en la qual participava com a soci comanditari Joaquim Hidalgo, amb un capital de 80.000 rals repartit a parts iguals:[11] «Onofre Fisas y Compañía, Tintorero, participa á V. haber trasladado su establecimiento á esta capital en la Riera Alta, detras las monjas Capuchinas, segunda calle á la derecha, en la llamada de S. Gil, casa nueva sin número, en donde continuará sirviendo á sus favorecedores con la actividad y esmero que tiene acreditado en toda clase de tintura y pintado de seda, hilo, lana y algodon: de manera que los fabricantes de tejidos puedan hacer ropas chinadas para pantalones, chalecos y pañolería tanto en seda como en hilo y algodon.»[12][13]
El 1863, Fisas portava el negoci en solitari: «San Gil, 6. Gran establecimiento de tintoreria de seda, lana, algodon é hilo, de todas clases. Blanqueo. Se reciben encargos de todos puntos. D. Onofre Fisas y Sanz.»[14] Després de la mort del fundador, els hereus Onofre, Josep i Teresa Fisas i Faura van parcel·lar la propietat, i entre 1877 i 1879, van vendre les finques núm. 6 i 6 bis del carrer de Sant Gil a Joan Simó i Martí.[8]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Gaceta de Madrid, 27-12-1846, p. 3.
- ↑ Catálogo de planos: privilegios, 1ª parte. Oficina Española de Patentes y Marcas, 15-9-1846, p. 85.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389.
- ↑ «Joan de SUNYER y BASTERO». geneanet. Historia familiar de Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, 25-4-1782.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/2, f. 208-217v, 25-3-1851.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 551 C.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Caballé i Gonzàlez, 2018.
- ↑ «Col·locació d'un vapor de la força de sis cavalls en la fàbrica d'Onofré Fisas, al carrer de Sant Gil». Q136 Obres públiques 3/1 1217. AMCB.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/4, f. 159-161v i 162-163, 7-2-1852.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobrequés, manual 1.325/3, f. 68-70v, 18-5-1852.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-1-1852, p. 301.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 227.
- ↑ Anuario del comercio, de la industrial y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 136, 1077.
Bibliografia[modifica]
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-24 (Fàbrica Onofre Fisas). Ajuntament de Barcelona, gener 2018.