Casa-fàbrica Partegàs-Riera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Partegàs-Riera
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït i renovat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCòdols, 10 i Obradors, 15 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37991°N,2.17769°E / 41.37991; 2.17769

La casa-fàbrica Partegàs-Riera és un conjunt d'edificis situat als carrer dels Còdols i Obradors de Barcelona.

Història[modifica]

El 1818, el fabricant de sabó Esteve Partegàs (o Partagàs) i Solà[1][2] va demanar permís per a reconstruir la seva casa del núm. 24 (antic) del carrer dels Còdols amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Salvador Estrada,[3] i novament el 1836 per a aumentar la volada dels balcons, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[4][5] Partegàs també era majorista d'oli (una de les matèries primeres del sabó), tal com ho reflectien les notícies publicades a la premsa.[6][7]

A la seva mort el 1852,[8] el negoci va passar a mans de l'adroguer Josep Riera,[9][10][11][12] casat amb la seva filla Josepa,[13] que el 1853 va demanar permís per a reconstruir la casa del carrer dels Còdols amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[14] El 1857, Riera hi figurava com a fabricant de sabó i majorista d'oli.[15] El 1859, el titular de la fàbrica de sabó era Francesc Larrouvé,[16] mentre que Riera hi figurava com a majorista d'oli,[17] i el 1863, com a majorista d'oli i sabó.[18]

Posteriorment s'hi establí Frederic Prats i Falcó,[19] majorista d'«aceites, drogas y otros géneros nacionales y estrangeros».[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ Guía de forasteros de Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 37. 
  2. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392. 
  3. ↑ «Esteve Partagàs. Còdols, 24. Reedificar la façana de la casa». C.XIV Obreria C-79. AHCB, 16-09-1818.
  4. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-124, 22-7-1836.
  5. ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 116, 603. ISBN 978-84-9156-216-0. 
  6. ↑ Diario de Barcelona, 22-03-1830, p. 747. 
  7. ↑ Diario de Barcelona, 28-02-1834, p. 485. 
  8. ↑ Diario de Barcelona, 23-3-1852, p. 1718. 
  9. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 21. 
  10. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241. 
  11. ↑ Diario de Barcelona, 21-09-1846, p. 4051. 
  12. ↑ Diario de Barcelona, 26-11-1846, p. 5121. 
  13. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1245. 
  14. ↑ AMCB, Q127 Foment 714 C, 5-11-1853.
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 214, 298. 
  16. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1859, p. 211. 
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1859, p. 235. 
  18. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 133, 268. 
  19. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 498. 
  20. ↑ «Aceites drogas y otros géneros nacionales y estrangeros. Federico Prats y Falcó». C16.01 Targetes publicitàries 31456. AHCB.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Partegàs-Riera&oldid=33314826»