Casa-fàbrica Ribes i Margarit
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||
| Localització | Llàstics, 5 i Sant Pere Més Baix, 82 | ||
| Format per | Casa Josep Ribes i Margarit | ||
| Bé amb protecció urbanística | |||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | ||
| Id. Barcelona | 831 | ||
| Bé amb protecció urbanística | |||
| Casa Josep Ribes i Margarit | |||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | ||
| Id. Barcelona | 1313 | ||
La casa-fàbrica Ribes i Margarit és un conjunt d'edificis situats al carrer d'en Llàstics, 5[1] i de Sant Pere Més Baix, 82[2] de Barcelona, catalogats com a bens amb elements d'interès (categoria C).
Història[modifica]
El 1762, el comerciant i mestre de cases Josep Ribes i Margarit, conjuntament amb els seus cunyats, els tintorers de llana Josep i Francesc Aimar, i un altre soci, van constituir la raó social Josep Aimar i Cia, amb un capital inicial de 12.000 lliures i dedicada a la fabricació d'indianes. Aquesta es va instal·lar en un vell casalot del segle xviii amb vestigis del segle xv,[1] que havien adquirit per a aquesta finalitat.[3] El 1765, Aimar es va retirar del negoci i Ribes va quedar-ne al capdavant, ara amb el nom de Josep Ribes i Cia. El 1773, aquesta societat va plegar, llogant les instal·lacions al fabricant Joan Gallissà, i el 1776 es va dissoldre definitivament, quedant Ribes com a únic propietari de la fàbrica.[3]
El 1795 es va constituir la raó social Marià Ribes i Cia (fàbrica d'indianes de Santa Eulàlia), el titular de la qual era Marià Ribes i Aimar,[4] fill de Josep Ribes i Margarit. El 1802, Ribes i Margarit presentà un projecte per a remuntar un segon pis i unes golfes al casalot del carrer d'en Llàstics.[5] El 1985, aquest fou enderrocat per a construir-hi una promoció d'habitatges, conservant-ne només la façana fins a l'alçada del primer pis. A la planta baixa hi ha l'antic portal de carros d'arc rebaixat, sobre el qual hi ha un medalló rococó amb un relleu de Santa Eulàlia.[1]
El mateix any 1785, Ribes i Margarit va demanar permís pera reedificar la finca núm. 82 del carrer de Sant Pere Més Baix,[6] que esdevindria la residència familiar. Hi viurien el seu fill Josep Ribes i Aimar i els seus nets Francesc Ribes i Solà,[3] cònsol dels Països Baixos i vocal de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó de Catalunya,[7] l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà[8] i Josep Ribes i Solà.
A la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 figurava el
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arranz, 1991.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 55.
- ↑ «Josep Ribas i Margarit. Llàstics. Casa. Construir un 2n pis i un terrat». C.XIV Obreria C-88/1802-056. AHCB, 08-05-1802.
- ↑ «Joseph Ribes i Margarit. Arquitecte. Sant Pere Més Baix. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-71/1795-143. AHCB, 23-12-1795.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1842, p. 133.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 421.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Ribes i Margarit |
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 400-412.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 163-165. ISBN 848710407X.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 86.
- Grau i Fernández, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
- Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 243.