Casa-fàbrica Vilella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Construcció | 1804 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1850 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 16 i Sant Pacià, 1 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Vilella era un edifici situat als carrers de la Riereta i de Sant Pacià i de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El fabricant Esteve Bonardell i el mestre de cases Gaietà Probens[modifica]
El 1803, el fabricant de filats i teixits de cotó Esteve Bonardell va adquirir en emfiteusi a l'abaixador Pere Reynés i Triter i al seu fill Pere Reynés i Jobany, candeler de cera, un solar de 47 pams d'amplada i 114 de fondària a la cantonada dels carrers de Sant Pacià i de les Carretes,[1] on ver fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos (actuals núms. 25 i 35, respectivament), segons el projecte del mestre de cases Gaietà Probens.[2] Segons la carta de pagament de les obres, aquestes començaren l'abril del 1804 i foren concloses el mateix any,[3] i hi intervingueren el mateix Probens i el fuster Dídac Mascaró, que cobraren un total de 9.403 lliures i 8 diners.[4] El 1807, Bonardell va vendre la casa-fàbrica al comerciant Pau Milà i Figueras per 5.000 lliures barcelonines.[5][6]
El 1804, Bonardell va adquirir en emfiteusi a Antoni Rossell tres cossos de casa al carrer de Sant Pacià cantonada amb el de la Riereta,[7] i a finals d'aquell any va demanar permís per a edificar-hi una fàbrica de planta baixa i un pis, segons el projecte del mateix Probens.[8] Aquest havia adquirit al mateix Rossell dos cossos de casa al carrer de Sant Pacià,[9] on el 1805 va construir una casa de planta baixa i quatre pisos (actual núm. 3).[10]
El comerciant Ferriol Vilella[modifica]
El 1805, Bonardell va vendre el terreny i l'edifici en construcció al comerciant Ferriol (també escrit Ferreol) Vilella per 3.600 lliures barcelonines,[11][12] que també va adquirir en emfiteusi de Rossell una altra porció de terreny.[13] Finalment, el mateix Probens, el fuster Dídac Mascaró i el picapedrer Pere Casanovas van atorgar a Vilella una carta de pagament per l'import de 102 lliures, 7 sous i 3 diners.[14][15]
El 1815, la fàbrica fou llogada pel termini de cinc anys pels catedràtics Josep Antoni Balcells i Josep Antoni Savall, comissionats per la Junta de Farmàcia (amb seu a Madrid) per a establir-hi el Col·legi de Sant Victorià.[16] Segons consta a l'escriptura notarial, l'edifici, que havia estat desocupat durant la Guerra del Francès, necessitava algunes obres de reparació i condicionament per a encabir-hi les aules d'ensenyament, la biblioteca i el laboratori.[17][16] Per tal d'establir-hi el jardí botànic annex, els mateixos catedràtics van llogar a l'hortelà Antoni Capdevila l'«hort d'en Ramaller», situat a l'altra banda del carrer de la Riereta.[18][16][19]
El 1842 hi havia la fàbrica de teixits de cotó i mescla dels germans Vilaró,[20] i el 1849 la de Daniel, Boyer i Cia,[21] que van ser presents a l'Exposició Industrial del 1844 amb teixits de cotó per a pantalons i «guingues» de colors.[22]
El 1850, l'edifici fou subhastat pel Tribunal de Comerç[23] i finalment adquirit als hereus de Ferriol Vilella per Francesca Vilardell, que el va fer enderrocar per a reedificar-ho de nova planta (vegeu casa Francesca Vilardell).
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/11, f. 247-250, 29-5-1803.
- ↑ «Esteve Bonardell. Comerciant. Sant Pacià i Carretes. Casa. Reedificar part de l'edifici». C.XIV Obreria C-91/1803-103. AHCB, 07-07-1803.
- ↑ Diario de Barcelona, 9 desembre del 1804, p. 1603.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/16, f. 301-303v, 12-08-1805.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/18, f. 69-71, 07-02-1807.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-07-1832, p. 1693.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/4, f. 73v-75v. 31-1-1804.
- ↑ «Esteve Bornadell. Sant Pacià i Riereta. Casa. Edificar planta baixa i 1 pis». C.XIV Obreria C-95/1804-198. AHCB, 16-12-1804.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/4, f. 53v-77v, 31-1-1804.
- ↑ «Gaietà Probens. Mestre d'obres. Sant Pacià. Casa. Edificar 5 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-98/1805-154. AHCB, 28-10-1805.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 248.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/5, f. 314v-316v, 5-10-1805.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/5, f. 321v-324, 10-10-1805.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/5, f. 337-338, 3-11-1805.
- ↑ Diario de Barcelona, 13-10-1848, p. 4797.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Carmona i Cornet, Anna Maria. De l'apotecari al farmacèutic. Els farmacèutics catalans dels segles XVIII i XIX. Universitat de Barcelona, 1983, p. 186-189.
- ↑ AHPB, notari Ramon Barberi, 1-9-1815.
- ↑ AHPB, notari Ramon Barberi, 3-11-1815.
- ↑ «Junta de Catedràtics del Reial Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià. Riereta 1-2 (davant de Sant Pacià). Horta d'en Ramaller. Obrir un portal i tancar l'antic de la tanca». C.XIV Obreria C-108/1816-005. AHCB, 09-01-1816.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 58, 60.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ Exposición pública de productos de la industria española, 1844, p. 17.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-04-1850, p. 1940.