Casa-fàbrica Marull
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Construcció | 1796 | ||
| Data de dissolució o abolició | 1865 | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Nou de la Rambla, 68 i Tàpies, 1bis-1ter | ||
La casa-fàbrica Marull era un edifici situat entre els carrers Nou de la Rambla i de les Tàpies al Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
Els Marull eren una família d'apotecaris i comerciants originària de Cassà de la Selva. Francesc Salvi Marull i Cervera,[1] fill del també apotecari Francesc Marull[2] i de Maria Júlia Cervera,[3] tenia un establiment de farmàcia a Buenos Aires[4] i es dedicava a la importació de medicines i l'exportació de cuirs.[a] El seu germà Tomàs Marull i Cervera,[10] establert a Barcelona, importava cuirs i altres mercaderies com blocs de sèu de toro del Virregnat del Riu de la Plata.[11] Per al comerç marítim, els Marull van arribar a disposar de tres fragates: La Luna, Armonía i Nuestra Señora de los Dolores.[12]
Entre 1794 i 1795, Tomàs Marull va adquirir una parcel·la de forma trapezoidal procedent dels terrenys de la fàbrica d'indianes de Gregori French,[13][14] i el 1796, va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos amb façana al carrer Nou de la Rambla,[15] destinat a fàbrica d'indianes. La «quadra» se situava al fons de la parcel·la, amb front al carreró de les Tàpies, just davant de la fàbrica de Pau i Jacint Ramon, i el 1819 va demanar permís per a reformar-ne la façana.[16]
El 1844, els fabricants de flassades de cotó Bassecourt pare i fill,[17][18] van demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 4 CV al pati (vegeu casa-fàbrica Sadó).[19] El 1863 hi havia el fabricant de buates Antoni Candaló:[20] «Conde del Asalto, 68. Fábrica de guatas-de todas clases, blancas y negras, por mayor y por menor. Se sirven pedidos á todas partes. D. Antonio Candaló.»[21]
El 1865, el metge Pere Isern i Marull (fill de Pere Isern i Francesca Marull, filla de Tomàs) va fer enderrocar la casa-fàbrica per a construir-hi sengles edificis d'habitatges (Tàpies, 1bis-1ter[22] i Nou de la Rambla, 68),[23] projectats pel mestre d'obres Felip Ubach i finalment enderrocats pel PERI del Raval.[24]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Francesc MARULL JULIÀ». geneanet. Jaume Maruny.
- ↑ «Francesc MARULL GRAÏT». geneanet. Jaume Maruny.
- ↑ Jijena, Lucrecia. «Francisco Salvio Marull». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «de Boticarios y Boticas del Buenos Aires Colonial Siglos XVIII y XIX». Arxivat de l'original el 14-04-2017.
- ↑ «Narcís MARULL TORRENT». geneanet. Jaume Maruny.
- ↑ «Maria Concepció MARULL SALEZA». geneanet. Jaume Maruny.
- ↑ «Juana Bautista Saleza y Giménez». geni.
- ↑ Aguirrezabala, Marcela «Les dones del comerç ultramarí. Riu de la Plata, 1776-1810». Recerques: història, economia, cultura [en línia], 56, 2007, pàg. 131-164.
- ↑ Aguirrezabala, Marcela Silvia «La dinámica mercantil de las mujeres rioplatenses frente al resquebrajamiento del Antiguo Régimen (1806-1810)». Anuario del Instituto de Historia Argentina, 11, 2011, pàg. 109-136. ISSN: 1668-950X.
- ↑ «Tomàs MARULL JULIÀ». geneanet. Jaume Maruny.
- ↑ «Escritura de poderes hacia Schiafino de Ceuta, por Marull y Baltasar de Bacardí y Tomba». Servidor documental sobre la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ignasi Vidal i Pijoan, 21-02-1795.
- ↑ «Fons de la família Marull (1784-1839)». Biblioteca Lilly de la Universitat d'Indiana, Bloomington (Estats Units).
- ↑ AHPB, notari Ignasi Vidal i Pijoan, 12-3-1794 i 10-3-1795.
- ↑ «Planos que manifiestan el terreno de la disputa vertiente en la Rl. Audiencia y Sala que preside el Noble Sor. Dn. Ventura de Ferrán, Rl. O., entre partes de Gregorio French, vecino de Barcelona, contra el Cabildo de Canónigos de la Sta. Yglesia Cathedral de dicha Ciudad y otros». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 7641, f. 291. ACA, 1800.
- ↑ «Tomàs Marull. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa més quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-72/1796-028. AHCB, 19-02-1796.
- ↑ «Tomàs Marull. Conde de Asalto, 7. Tàpies. Modificar en finestra la porta posterior de Tàpies i baixar la finestra que hi ha immediata a aquesta porta». C.XIV Obreria C-80. AHCB, 09-01-1819.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 28.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 391.
- ↑ AMCB Q127, Foment 117/1844.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 145, 207.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 566.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1573 bis C, 22-03-1865.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1689 bis C, 21-03-1865.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants per Patrimoni, 2000, p. 46.
Bibliografia[modifica]
- Aguirrezabala, Marcela Sivia. Las mujeres en la actividad mercantil, financiera y marítima del Río de la Plata a fines del Antiguo Régimen. Universidad Nacional del Sur (tesis doctoral), 2010.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 256-258. ISBN 9788491562160.
Enllaços externs[modifica]
- «Fons de la família Marull (1784-1839)». Biblioteca Lilly de la Universitat d'Indiana, Bloomington (Estats Units).