Fàbrica d'indianes de Gregori French
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Construcció | 1746 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1805 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Nou de la Rambla, 60-66, Sant Oleguer, 15 bis-17 i 20-22 i Tàpies, 1 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 Plànol de diversos horts on es localitza la fàbrica d'indianes de Gregori French
| ||||
La fàbrica d'indianes de Gregori French era un edifici situat al Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El 1745, el comerciant irlandès Gregori French, l'apotecari Jaume Brunés i el vidrier de llum Josep Sala i Vivé van constituir una societat destinada a la fabricació d'indianes amb un capital de 8.000 lliures barcelonines.[1][2] Brunés hi va aportar un hort que li havia establert en emfiteusi l'hortolà Josep Xaus,[3] i a més, els tres socis van adquirir dos horts més, propietat respectivament de Pau Rodon[4] i Francesc Moragas,[5] i el 1746 hi van fer construir una fàbrica amb façana al carreró de les Tàpies,[6] valorada en 29.692 lliures a l'inventari realitzat el 1752.[7][2]
El 1749, Sala va abandonar la societat[8] per a crear la seva pròpia fàbrica (vegeu casa-fàbrica Sala-Nadal), i el 1750 morí Gregori French,[2] succeït pel seu fill del mateix nom.[9] El 1757, Brunés abandonà la societat,[10][2] i segons Thomson, la fàbrica cessà les activitats el 1763.[2] Tanmateix, hi ha constància d'un plet amb Miquel Alegre i Roig pel lloguer de la seva fàbrica a Gregori French entre el 1774 i 1775.[11][2]
L'obertura del carrer Nou de la Rambla (1785-1788), promoguda pel capità general Francisco González de Bassecourt, comte de l'Asalto, va afectar de ple els terrenys de French, que foren parcel·lats i establerts en emfiteusi a diversos particulars.[2] El 1791, la mateixa fàbrica quedaria dintre de dues parcel·les, establertes respectivament a Miquel Comas i Cia[12] i al fabricant d'indianes Josep Serrallach.[13] La primera fou enderrocada per a l'obertura del carrer de Sant Oleguer, i la segona subsistí en peu fins al 1805, quan el també fabricant d'indianes Josep Gelabert hi va fer construir un nou edifici.
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Sever Pujol, 18-1-1845.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Francesc Albià, 3-5-1744.
- ↑ AHPB, notari Sever Pujol, 1-3-1745 i Pere Pau Pujol, 8-2-1846.
- ↑ AHPB, notari Joan Francesc Casals, 29-3-1746.
- ↑ AHCB, Cadastre I-34, f. 940-941.
- ↑ APHB, notari Sebastià Prats, 8-6-1752.
- ↑ AHPB, notari Josep Jaume Creus i Llobateres, 8-8-1749.
- ↑ AHPB, notari Josep Cols, 25-3-1750. Testament de Gregori French.
- ↑ AHPB, notari Josep Jaume Creus i Llobateres, 21-01-1757.
- ↑ BC, Fons del Baró de Castellet 154/2. Documents judicials 1774-1775, Causa d'Alegre i Roig (Miquel) contra Gregori French pels lloguers de la fàbrica d'indianes.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 157-161v, 14-7-1791.
- ↑ AHPB, notari Josep Morelló, manual 1.117/13, f. 22v-24v, 15-1-1791.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 256-258. ISBN 9788491562160.