Casa-fàbrica Miquel Comas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Foneria Comas.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Miquel Comas
Dades
TipusFàbrica i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMarquès de Barberà, 39 i Sant Oleguer, 13-15 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.37734°N,2.1712°E / 41.37734; 2.1712
Plànol

Repartiment de les finques del carrer de Sant Oleguer entre Francesc Massana (C i E), Tomàs Puig (A i F) i Miquel Comas (B i D) Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Miquel Comas era un edifici situat als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

Projecte d'obertura del carrer de Sant Oleguer
Quarteró núm. 90 de Garriga i Roca (c. 1860)

L'abril del 1791, Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà, va adquirir en emfiteusi una part dels horts d'Antoni Iglésias[1] i de la família Carreras[2] a la banda de muntanya del Comte de l'Asalto (actualment Nou de la Rambla). El maig del mateix any, el fuster Miquel Comas, associat amb el xocolater Tomàs Puig i el forner Francesc Massana,[3] va adquirir en emfiteusi una altra porció de terreny al mateix carrer a Gregori French, que incloïa una part de la fàbrica d'indianes fundada pel seu pare,[4] així com un hort al carrer de Sant Pau davant del Col·legi de Sant Vicenç Ferrer dels frares dominics (vegeu Convent de Santa Caterina) a la vídua Bernarda Oliver.[5]

El mes d'agost, el marquès va demanar permís per a obrir dos carrers de 32 pams d'amplada en els terrenys de la seva propietat: l'actual de Sant Ramon i el que porta el seu nom (conegut com a de la Fontseca fins al 1865),[6] a més d'un tercer de 22 pams d'amplada que es diria de Santa Margarida.[7] Poc després, Comas va demanar permís per a obrir-hi un altre carrer de 22 pams d'amplada entre els de Sant Pau i Nou de la Rambla, que es diria de Sant Oleguer i on desembocaria el del Marquès de Barberà.[8] Finalment, l'Ajuntament va aprovar ambdós projectes, si bé va donar als carrers més estrets l'amplada de 24 pams.[9]

A finals d'any, Comas i els seus dos socis es van repartir per sorteig davant notari les diferentes parcel·les, segons el plànol traçat pel geòmetra (agrimensor) Ignasi Mayans i Benet.[10][11] El polígon limitava amb el carrer de Sant Pau, la fàbrica d'indianes de Miquel Castelló, els terrenys del marquès de Barberà, la casa-fàbrica Serrallach, el carrer Nou de la Rambla, els terrenys de Gregori French i la fàbrica d'indianes de Pau i Jacint Ramon.

A principis del segle xix, Comas va fer construir una casa-fàbrica[12] a la parcel·la situada a la cantonada meridional del carrer de Sant Oleguer amb el del Marquès de Barberà.[13] El 1823, el segrestrador dels seus béns va demanar permís per a tapiar-ne parcialment quatre finestres grans.[14] El 1825, el segrestador Ramon Benitàs va demanar permís per a posar ampit a uns balcons, sota la direcció del mestre d'obres Pere Calçada.[15] El 1832, el segrestador Pau Biosca va demanar permís per a arranjar-ne una part de la cornisa.[16]

El 1848, l'edifici va ser posat en subhasta a instàncies del concurs de creditors del difunt Miquel Comas,[17][18] i adjudicat al millor postor, Pere Màrtir Font, formalitzant-se la venda l'any següent per 16.500 lliures barcelonines.[19][20]

Referències[modifica]

  1. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 237.243, 15-4-1791.
  2. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 251-257v, 15-4-1791.
  3. ↑ «Causa de Miguel Comas, carpintero de la ciudad de Barcelona, contra Thomàs Puig, molinero de chocolate y Francisco Massana, hornero, vecinos de la ciudad de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 26950. ACA, 1791.
  4. ↑ AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 157-161v, 14-7-1791.
  5. ↑ AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 101-106, 27-5-1791.
  6. ↑ «Marquès de Barberà, carrer del». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  7. ↑ AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 355-357, 2-8-1791.
  8. ↑ AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 358-358v, 11-8-1791.
  9. ↑ AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 354v, 360, 26-8-1791.
  10. ↑ «MAYANS BENET, Ignasi». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia.
  11. ↑ AHPB, notari Armengol Pinyol i Teixidor, manual 1.062/31, f. 370-380, 24-12-1791.
  12. ↑ «Cases reedificades. Cuaderno de casas rehedificadas desde 1803 inclusive en adelante». Cadastre I-36. AHCB, pàg. 10.
  13. ↑ Diario de Barcelona, 15-11-1807, p. 1420. 
  14. ↑ «El segrestador de Miquel Comas. Marquès de Barberà, 10. Sant Oleguer. Tapiar parcialment 4 finestres grans». C.XIV Obreria C-86. AHCB, 26-11-1823.
  15. ↑ «Ramon Benitàs. Sant Oleguer 19. Segrestador dels béns del difunt Miquel Comas. Casa. Posar ampits a uns balcons». C.XIV Obreria C-124/1825-072. AHCB, 17-06-1825.
  16. ↑ «Pau Biosca. Segrestador de la casa del difunt Miquel Comas.Sant Oleguer, travessia, 19. Arranjar una part de la cornisa». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 19-11-1832.
  17. ↑ Diario de Barcelona, 11-04-848, p. 1685. 
  18. ↑ Diario de Barcelona, 03-06-1848, p. 2580. 
  19. ↑ AHPB, notari Ramon Cailà i Gual, manual 1.290/2 (5a part), f. 5-23v, 13-02-1849.
  20. ↑ Diario de Barcelona, 20-11-1849, p. 327. 

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Miquel_Comas&oldid=33368765»