Casa-fàbrica Miquel Comas
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial i fàbrica ![]() | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït ![]() | |||
Ubicació geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) ![]() | |||
Lloc | Marquès de Barberà, 39 i Sant Oleguer, 13-15 ![]() | |||
| ||||
La casa-fàbrica Miquel Comas era un edifici situat als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]


El maig del 1791, el fuster Miquel Comas, associat amb el xocolater Tomàs Puig i el forner Francesc Massana,[1] va adquirir en emfiteusi a la vídua Bernarda Oliver un hort al carrer de Sant Pau, davant del Col·legi de Sant Vicenç Ferrer dels frares dominics.[2] i el juliol del mateix any, va adquirir en emfiteusi a Gregori French una altra parcel·la al carrer Nou de la Rambla, que incloïa una part de la fàbrica d'indianes fundada pel seu pare.[3] Poc després, el marquès de Barberà va demanar permís a l'Ajuntament de Barcelona per a obrir dos carrers de 32 pams d'amplada en els terrenys de la seva propietat, l'actual de Sant Ramon i el que porta el seu nom (tot i que seria conegut popularment com a de la Fontseca), a més d'un tercer de 22 pams d'amplada que es diria de Santa Margarida. Al mateix temps, Comas va demanar permís per a obrir-hi un altre carrer de 22 pams d'amplada entre els de Sant Pau i Nou de la Rambla, que es diria de Sant Oleguer i on desembocaria el del Marquès de Barberà.[4] Finalment, l'Ajuntament va aprovar el projecte, si bé li va donar una amplada de 24 pams.[5]
A finals d'any, Comas i els seus dos socis es van repartir per sorteig davant notari les diferentes parcel·les, segons el plànol traçat pel geòmetra (agrimensor) Ignasi Mayans i Benet.[6][7] A principis del segle xix, Comas va fer construir una casa-fàbrica[8] a la cantonada meridional del carrer de Sant Oleguer amb el del Marquès de Barberà.[9] Posteriorment, entrà en concurs de creditors, i el 1823, el segrestador dels seus béns va demanar permís per a tapiar-ne parcialment quatre finestres grans.[10] El 1825, el segrestador Ramon Benitàs va demanar permís per a posar ampit a uns balcons, sota la direcció del mestre d'obres Pere Calçada.[11] El 1832, el segrestador Pau Biosca va demanar permís per a arranjar-ne una part de la cornisa.[12]
Finalment, el 1848, l'edifici va ser posat en subhasta pública,[13][14] i adjudicat al millor postor, Pere Màrtir Font, formalitzant-se la venda l'any següent per 16.500 lliures barcelonines.[15][16]
Referències
[modifica]- ↑ «Causa de Miguel Comas, carpintero de la ciudad de Barcelona, contra Thomàs Puig, molinero de chocolate y Francisco Massana, hornero, vecinos de la ciudad de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 26950. ACA, 1791.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 101-106, 27-05-1791.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 157-161v, 14-07-1791.
- ↑ «Acords Municipals de 1791, f. 358-358v». I-74. AHCB, 11-08-1791.
- ↑ «Acords Municipals de 1791, f. 354v, 360». I-74. AHCB, 26-08-1791.
- ↑ «MAYANS BENET, Ignasi». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia.
- ↑ AHPB, notari Armengol Pinyol i Teixidor, manual 1.062/31, f. 370-380, 24-12-1791.
- ↑ «Cuaderno de casas rehedificadas desde 1803 inclusive en adelante, f. 10». Cadastre I-36. AHCB.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-11-1807, p. 1420.
- ↑ «El segrestador de Miquel Comas. Marquès de Barberà, 10. Sant Oleguer. Tapiar parcialment 4 finestres grans». C.XIV Obreria C-86. AHCB, 26-11-1823.
- ↑ «Ramon Benitàs. Segrestador dels béns del difunt Miquel Comas. Sant Oleguer 19. Casa. Posar ampits a uns balcons». C.XIV Obreria C-124/1825-072. AHCB, 17-06-1825.
- ↑ «Pau Biosca. Segrestador de la casa del difunt Miquel Comas. Sant Oleguer, travessia, 19. Arranjar una part de la cornisa». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 19-11-1832.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-04-1848, p. 1685.
- ↑ Diario de Barcelona, 03-06-1848, p. 2580.
- ↑ AHPB, notari Ramon Cailà i Gual, manual 1.290/2 (5a part), f. 5-23v, 13-02-1849.
- ↑ Diario de Barcelona, 20-11-1849, p. 327.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Burgueño Rivero, Jesús «Els geòmetres del cadastre de Catalunya (1720-1815)». Cuadernos de geografía, 86, 2009, pàg. 261-288.