Foneria Comas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Ús | edifici residencial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Ferlandina, 32, Sant Vicenç, 30 i Paloma, 15 bis | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 6273 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La foneria Comas és un edifici situat als carrers d'en Ferlandina, Sant Vicenç i la Paloma del Raval de Barcelona, actualment destinat a habitatges. El 2018, arran de l'aprovació definitiva de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica),[1] l'edifici fou catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C),[2] però el 2021, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en resposta a un recurs contenciós administratiu va anul·lar la catalogació.[3]
Història[modifica]
El 1835, el fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí i el fabricant de blanqueig i tenyit de cotó Domènec Soley (vegeu casa-fàbrica Soley) van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[4] El desembre del 1839, van demanar permís per a urbanitzar els terrenys amb l'obertura dels nous carrers del Lleó, Tigre, Paloma i Cérvol (actualment Sant Vicenç).[5]
El 1845, van establir-ne una porció de 12.031 pams quadrats als carrers d'en Ferlandina, Cérvol i Tigre al maquinista i serraller Josep Comas,[6] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Josep Calçada.[7][8][9][10] Tanmateix, només se'n van realitzar les dues primeres plantes, i el 1853, Comas va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[11][9][12] Aquesta remunta va servir per a acollir-hi el magatzem de la fàbrica La Cotonera.[9]
Després de la mort del fundador, el 1885 la foneria figurava a nom dels seus hereus, els germans Josep i Joan Comas i Blanch, sota la raó social Comas Germans. Aquests ampliaren el negoci, especialitzant-se en el buidatge d'estàtues de bronze de grans dimensions.[9][13] S'hi van fondre estàtues com la del general Espartero, obra de Pau Gibert (1886); la del monument a Colom, obra de Gaietà Buïgas (1888); o la del general Prim, obra de Lluís Puiggener (1892).[9] Aquesta darrera els valgué una medalla d'or a l'Exposició Universal de 1888.[13] A la mort del seu germà, Joan Comas i Blanch continuà el negoci en solitari,[14] fins que el 1899 l'empresa es declarà en fallida.[13]
A la dècada del 1980, la façana dels baixos fou renovada amb un aplacat de pedra.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Modifició del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018.
- ↑ «Fàbrica Comas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Sentència nº 3548». Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sala Contencioso Administrativa, secció tercera, 19-07-2021.
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ «Permís per a edificar en el terreny compres entre els carrers de Valldonzella, Ferlandina i Muralla de terra a favor de Francisco Lloberas fabricant de teixits i Domingo Soley pagès». Q136 Obres públiques 3/1 542. AMCB, 05-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/13, f. 196-197v, 10-6-1845.
- ↑ «Casa propia de José Comas». Gràfics 03694. AHCB, 13-06-1845.
- ↑ «Fàbrica de Josep Coma». Gràfics 03363. AHCB.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388.
- ↑ «José Comas. Sant Vicenç 30, Paloma 15 bis, Ferlandina 32. Afegir un pis». Q127 Foment 686 bis C. AMCB, 20-05-1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 145, 214.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Cabana, 1992.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 33 (anuncis).
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 564-566. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa-fàbrica Comas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.