Casa-fàbrica Soley
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carretes, 1 i Cera, 35 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 6710 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Soley és un edifici situat als carrers de les Carretes i de la Cera del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica).[2]
Història[modifica]
El 1828, l'hortolà reconvertit a fabricant de blanqueig i tint de teixits Domènec Soley i Sellers va adquirir per 1.000 lliures barcelonines tres solars al candeler de cera Esteve Martí (vegeu Casa dels Banys Nous),[3] i hi va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol i Carbonell.[4][5] El 1833, va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Gelabert,[6][5] i el 1843 un altre cop per a completar el tercer pis i remuntar-hi un quart, segons el projecte de l'arquitecte Miquel Geliner.[7] Posteriorment, hi hagué la fàbrica de teixits de cotó del seu fill Joaquim Soley i Domènech.[8][9][10]
El 1835, Domènec Soley i el fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí[11] van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[12] En aquest indret, Soley va establir un prat de blanqueig i d'un establiment de tint de vermell d'Andrinòpoli.[13][14][15] El seu germà Jaume (vegeu fàbrica de cera Ballester) també era blanquejador de teixits i tenia l'establiment al carrer del Peu de la Creu.[16]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa-fàbrica Soley». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Modificació del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 16-17.
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, 4-9-1828.
- ↑ «Domingo Soley. Fabricant de blanqueig de cotó. Cera. Carretes. Edificar 2 pisos amb balcons de sortida a Cera i guarda-rodes a la cantonada». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 14-11-1828.
- ↑ 5,0 5,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Domingo Soley. Mestre hortolà. Carretes xamfrà amb Cera. Quarter 5, barri 4, illa 21. Addicionar pis i edificar casa». C.XIV Obreria C-115/1833-126. AHCB, 22-08-1833.
- ↑ «Domingo Soley. Cera cantonada Carretes. Afegir un tercer i quart pis a la seva casa fàbrica». Q127 Foment 73/1843. AMCB, 07-05-1843.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389, 390.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 230, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 281.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 79. AMCB, 1853.
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47, 48, 62.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 285.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 570.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47, 62.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Soley |
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 406-407. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 1, fitxa 06 i vol. 2, fitxa ID-05 (Casa-fàbrica Soley). Ajuntament de Barcelona, gener 2008.
- Nieto-Galan, Agustí «Industria textil e historia de la tecnología: las indianas europeas de la primera mitad del siglo XIX». Revista de Historia Industrial, 9, 1996, pàg. 11-37.